La sopa del rei

Mentre esperem Puigdemont en forma de carn o de peix, ens hem entretingut mirant com el rei i família mengen sopa de verdures per dinar. Són imatges servides pel mateix monarca. Pels elements que hi suren, jo diria que és una sopa de carxofes, ara que n’és el temps. Van bé per la sang. També la blava. En Nandu Jubany la presenta així: en el plat buit, situa unes carxofes tallades fines passades amb farina per la paella i uns minúsculs crespells de bacallà; després tira per sobre el brou de carxofes, molt fi. La sopa elaborada pels cuiners de la Zarzuela sembla el resultat d’una bullida sense miraments. Molts no s’han cregut que aquest sigui el règim alimentari habitual de la primera família espanyola. Han observat que les filles hi fan mala cara. Als nens no els agrada mai res. Han observat també que el rei es limita a remenar la sopa. Als reis no se’ls mostra mai menjant. Beuen aigua. Tothom sap que la carxofa és el producte més difícil de lligar amb un vi. Quin li va bé? Els gurmets no s’hi han posat mai d’acord. Davant el dubte, l’aigua.

A la sèrie The Crown, que explica la biografia de l’actual reina d’Anglaterra, les visites que passen pel palau de Buckingham entren en terror davant la perspectiva que la reina els convidi a dinar. Un parent li fa notar que menja molt malament, i ella se n’estranya: “Doncs jo ho trobo molt bo.” Els reis antics contractaven els millors cuiners. Alguns plats que encara se serveixen en els grans restaurants, sobretot si són francesos, són creacions sortides de fogons palatins. Diuen que la maionesa, ara tan popular, va sorgir per celebrar la conquesta francesa del port de Maó. Ara els reis es limiten a conservar el que ja tenen conquistat. No se sap, perquè les imatges no ho ensenyen, si després de la sopa de carxofes van menjar un altre plat. Menjar poc és sa, però té l’inconvenient que al cap de poques hores tornes a tenir gana. La gana fa posar de mal humor, i et pots trobar que al vespre, abans de sopar, et vinguin ganes de renyar catalans que es volen desconquistar.

Una altra cosa són els parents. L’amic d’un amic duia els nens al mateix col·legi que els fills d’Urdangarin i la infanta Cristina, germana del rei, quan vivien a Barcelona. Un dia es va veure en el compromís de convidar-los a dinar a casa. Va optar pel menú infantil: macarrons i llom arrebossat. No havien tastat mai ni macarrons ni arrebossats, i els va entusiasmar. Es veu que a casa només ingerien caviar amb cullereta de cristall. Ara tenen el pare en perill d’entrar a presó per acumulació delictiva de diners. “Si la senyora de Tous hagués sabut com era de bo el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous.” Ho havíem entès bé: el ranxo de carxofes forma part d’un pla per salvar i trobar apetitosa la monarquia.