Benvolgut Roger Torrent

Vagi d’entrada el meu respecte més absolut per la persona i la institució que representeu. Però no em resisteixo, tal dia com avui, a fer algunes reflexions en veu alta justament per això, pel respecte que em mereixeu com a persona i com a institució. Avui fa quinze dies, amb motiu del discurs que vàreu fer com a flamant president del Parlament, vaig mostrar la meva estranyesa pel fet que algunes expressions que havia utilitzat la vostra predecessora en el càrrec, Carme Forcadell (“és la fi de l’autonomisme”, “volem disposar d’un marc jurídic propi”...), haguessin desaparegut en el vostre discurs. I vaig acabar dient que havíeu fet una intervenció que bé podria haver signat Iceta. Segur, president, veient els comentaris inapropiats que vaig rebre després, que va ser un error. I que vaig malinterpretar l’estratègia. I és per això, per no tornar a caure en cap error d’interpretació, que m’atreveixo a preguntar ara sobre el perquè de la suspensió del ple d’ahir. És per esperar alguna resolució del TC? L’hem legitimat? Vist que ahir no vau expressar cap dubte sobre qui ha de ser el candidat a la presidència (a diferència del que m’ha semblat entendre de les piulades d’algun diputat), què cal esperar? “El ple se celebrarà un cop assegurem un debat d’investidura efectiu i amb garanties”, vàreu dir. I jo em pregunto: i això quan serà? Què vol dir “efectiu”? I, qui les ha de donar, aquestes garanties? Ahir, benvolgut Torrent, no vaig entendre aquest coitus interruptus, i em sembla que no vaig ser jo sol. M’estaria bé tenir alguna explicació més. Perquè aquesta decisió, no ens enganyem, ha obert una esquerda entre els independentistes, i correm el perill que es faci gran, molt gran, i que finalment donem la raó a Aznar. La solució jo no la tinc pas, però em sembla que és d’una gran ingenuïtat pensar que proclamant un govern “normal” retiraran el 155. Ni pensaments. Aquest país, benvolgut Torrent, a mi em sembla que no es mereix episodis com els d’ahir, suspenent un ple quan la gent ja és a mig camí i sense explicar-ho abans als grups parlamentaris. Però, com em va passar l’altre dia, segur que tot plegat és un malentès. Que no he entès bé els seus arguments (en un país on la gent no sap votar potser és normal) i que tot s’aclarirà.