Mel de farigola

Espanya és moda. Però no pas en sentit positiu, precisament. Aquests dies, en els organismes econòmics de la UE es parla d'Espanya i de Grècia com una parella amb les butxaques foradades i dedicada a la bona vida que posa en perill l'estabilitat del club. S'ha girat el mitjó. Hem estat molt temps sentint parlar de l'admiració que provocava Espanya arreu del món –ho deien sobretot els espanyols, és clar– i ara resulta que es torna situar Espanya al costat dels seus veïns de sempre en les estadístiques econòmiques: Portugal i Grècia. Als grecs ja els han llegit les amonestacions. Ho va fer precisament un espanyol, Joaquín Almunia, en el seu paper de comissari europeu. Grècia ha respost que té molta confiança en l'exportació de mel de farigola per remuntar la seva economia. El problema és que, com gairebé de tot, de mel de farigola també en produeixen els xinesos. Més dolenta, és clar, perquè la mel de farigola del Peloponès és una delícia molt superior i amb molt més pedigrí que la mel de farigola de Xing-Jian, que és més barata, però tant se val. El dia que amonestava Grècia, Almunia també va advertir Espanya. La seva companya de militància, la ministra Salgado, s'ha queixat i ha criticat Almunia que, en aquests afers, es comporta més com a polític comunitari que com a company socialista de Ferraz. Ai, aquestes duplicitats, quins conflictes que provoquen, de vegades! El senyor Botín, en presentar els resultats del 2009 del Santander –prou eixerits– va escandalitzar-se i va ironitzar sobre la comparació grega. Va recordar que Espanya és la novena economia del món i va comparar Grècia amb el modest equip de l'Alcoià. La mala imatge d'Espanya perjudica molt els negocis internacionals de Botín. Hem de fer-nos-en càrrec. Dies abans, Jean-Claude Trichet havia parlat amb ponderació. «Hem de ser conscients que Grècia no és Finlàndia i que Espanya no és Alemanya», va dir el president del BCE. Una evidència aparentment comprensiva, però enverinada. El rerefons de la frase de Trichet és més o menys aquest: acceptem les coses com són, no hi ha res a fer. Mai no s'acaba de purgar el pecat original.