De reüll
Un objectiu comú
No és presó preventiva, sinó un càstig modèlic i un avís per a la resta
No hi ha cap dubte. L’objectiu és aniquilar la direcció que ha dirigit el procés independentista. La paraula és aquesta: aniquilar. Sense perdó, amb la màxima duresa, sense humanitat. Com aquells ciutadans que amb les mans aixecades i pacíficament defensaven les urnes l’1-O i van ser estomacats, la justícia espanyola s’acarnissa amb Joaquim Forn, que, simbòlicament, també ha aixecat les mans enlaire, s’ha deslligat absolutament de tot per poder aconseguir la llibertat i poder tornar a casa amb la seva família i, malgrat això, també és estomacat judicialment. Forn, Junqueras i els Jordis són els caps de turc, l’avís per a navegants, l’espasa de Dàmocles que sura sobre el cap dels diputats que ara tenen a les seves mans la investidura del president de la Generalitat. No és justícia. Tots ho sabem, i l’Estat també, que s’estan transgredint tots els límits, que la Constitució –aquella que lloen i enalteixen– ja l’han rebregat diverses vegades, que no és presó preventiva sinó un càstig modèlic i una mesura de pressió per a la resta.
I malgrat això el procés és ben viu, no en dubtin. Ara toquen decisions valentes i intel·ligents. Arribar fins aquí no ha estat fàcil i segurament el camí que ens queda encara serà més dur. Però ningú ha llançat la tovallola. Les decisions no poden ser precipitades. I les discrepàncies són evidents. Però a tots ens uneix un objectiu comú. I això, al final, s’ha d’acabar imposant.