Opinió

A la tres

Sense perdó

“La voluntat d’escarment és ben evident en l’acte de Llarena que manté Forn a la presó

“Són moments durs però estic bé. Agra­eixo molt les cons­tants mos­tres de suport que estic rebent. Em donen molta força. Mol­tes gràcies.” Aquest era el mis­satge de Joa­quim Forn pen­jat a Twit­ter dis­sabte a la nit, hores després que el magis­trat del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena li denegués la lli­ber­tat en un acte que no deixa cap dubte sobre la con­dició de pres polític del con­se­ller d’Inte­rior des­tituït per Mari­ano Rajoy el 27 d’octu­bre i empre­so­nat a Estre­mera des del 2 de novem­bre. Forn és a la presó per la seva ide­o­lo­gia, perquè és inde­pen­den­tista. Com Oriol Jun­que­ras, com Jordi Sànchez, com Jordi Cui­xart. En el cas de Forn, de res ha ser­vit que renunciés al seu escó i rebutgés, de paraula i per escrit, qual­se­vol actu­ació il·legal. El jutge Lla­rena sosté que davant la incer­tesa que la volun­tat majo­ritària sigui res­pec­tar l’ordre legal davant la pos­si­bi­li­tat d’acon­se­guir la inde­pendència, és millor que Forn, que ha renun­ciat a l’acti­vi­tat política, segueixi a la presó. Al con­se­ller d’Inte­rior, arri­bat l’estiu pas­sat al govern, no li per­do­nen la res­posta con­tun­dent i efec­tiva dels Mos­sos en l’atemp­tat de l’agost i, sobre­tot, que el referèndum de l’1-O es pogués dur a terme mal­grat la bru­tal repressió de les for­ces i cos­sos de segu­re­tat de l’Estat (seguint la nomen­cla­tura que tant els agrada uti­lit­zar). La volun­tat d’escar­ment, de revenja, és ben evi­dent en una reso­lució que s’acosta més a una sentència política que no pas a cap altra cosa. On és la pos­si­bi­li­tat de rei­te­ració delic­tiva quan Forn ha renun­ciat al seu escó?

La reso­lució de Lla­rena, com ja va pas­sar el gener pas­sat amb Oriol Jun­que­ras, demos­tra que tot s’hi val per atu­rar l’inde­pen­den­tisme. S’ha des­per­tat la bèstia, que és l’Estat, i la justícia s’ha posat a dis­po­sició de l’exe­cu­tiu per al que cal­gui per defen­sar la sacro­santa uni­tat d’Espa­nya, encara que per això hagi de pas­sar per damunt d’allò que l’hau­ria de sig­ni­fi­car i dig­ni­fi­car: la inde­pendència. Pot­ser que es parin un segon a pen­sar, perquè el que està en joc ja no és la uni­tat d’Espa­nya, sinó la democràcia en si mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia