La llei i la consciència

Com que no som jutges (Déu mos en guard, de ser ni jutges ni botxins ni, posats a demanar, víctimes de res), no coneixem tots els entrellats de les lleis ni com les hem d’interpretar ni com les hem d’aplicar. Només amb la sentència ja dictada que ens diu el què i el perquè podem arribar a entendre –o no– quines argumentacions legals hi han posat els que en saben. En el cas del mecànic de Reus que la setmana passada es va negar a reparar el cotxe particular d’una agent de la policia espanyola, encara no hi ha hagut ni judici ni sentència i no sabem com acabarà la cosa. L’home ha estat denunciat per presumpta incitació a l’odi després de negar-se a posar les mans al motor del vehicle de l’agent. Diu que ho va fer “per principis” arran de les càrregues policials de l’1 d’octubre. El mecànic va explicar que la dona es va identificar com a agent de la policia i que ell li va dir que no li arreglaria el cotxe perquè a partir dels fets de l’1-O havia decidit que no atendria al seu negoci agents de la policia ni de la Guàrdia Civil. I que possiblement ella era bona persona però que el silenci que havien tingut els feia còmplices i que a casa seva no hi eren benvinguts. La comissaria dels Mossos de Reus el va citar a declarar dijous acusat d’un presumpte delicte d’incitació a l’odi, tot i que es va acollir al dret a no declarar. Ara està pendent que se’l pugui citar en seu judicial. Sí que va explicar a la premsa que considerava que no va incitar ningú a odiar ningú i que només havia pres la decisió personal de no voler fer a la seva feina una feina que no volia fer. Si crec que m’has ferit d’una manera o altra, com vols que ara t’arregli res? A les lleis no hi deu figurar això que en diem consciència. No ho sabem perquè no en sabem gaire, de lleis. Però la consciència, que és allò que diuen que ens fa qualificar els actes i esdeveniments segons diversos criteris, entre els quals es troba la moral, bé hauria de tenir-hi alguna cosa a veure. Moralment, aquell 1-O, tots vam quedat tocats.