Keep calm
La memòria de Jedwabne
El 10 de juliol del 1941, 340 jueus de la població polonesa de Jedwabne van morir assassinats, una bona part dels quals van ser empresonats i cremats vius en un paller. Durant molts anys, es va donar per suposat que els responsables d’aquella massacre havien estat els nazis, que havien ocupat la població pocs dies abans, i fins i tot es va erigir un monument de pedra al costat de l’antic cementiri jueu en què es podia llegir: “Lloc del martiriologi del poble jueu. La Gestapo hitleriana i la gendarmeria van cremar 160 persones vives el 10 de juliol de 1941”. Tots els veïns sabien la veritat, però no va ser fins l’any 2001, arran d’un estudi de l’historiador i sociòleg Jan T. Gross, que es va donar a conèixer públicament que si bé els ocupants havien estat testimonis i socis col·laboradors d’aquella barbàrie, els autors materials havien estat els veïns, imbuïts d’un profund antisetimisme. El llibre de Gross tenia un títol esfereïdor (Els veïns: La destrucció de la comunitat jueva a Jedwabne) i posava de manifest una realitat incòmoda que també s’havia donat en altres poblacions poloneses, com ara Wasosz i Radzilow. En aquell moment, el filòsof George Steiner va afirmar que “el relat de Gross [...] ha despertat una nació que ha amagat sistemàticament el seu passat”. El nacionalisme polonès no va encaixar aquella veritat, i ara, des del poder, intenta silenciar-la amb una llei ex professo. Els seus promotors proclamen que “no existeixen els camps d’extermini polonesos” i hi afegeixen que “els camps eren alemanys”. I tenen tota la raó. Però els van construir en territori polonès, amb l’ajuda polonesa i amb el silenci còmplice de molts polonesos, la qual cosa no vol dir que també hi hagués una llarga llista d’exemples radicalment contraris, de persones que van amagar o van ajudar a fugir molts jueus. Però voler silenciar l’altra cara de la realitat, no només representa falsejar la història, sinó també pervertir la memòria dels morts de Jedwabne.