De set en set
Jo t’entenc, Felip
De debò, Felip, jo t’entenc. Em poso en la teva pell i puc comprendre l’odi que transpires cap a alguns catalans. No és ironia. Si jo estigués en el teu lloc, em passaria exactament el mateix. Si a mi l’Estat espanyol em traspassés uns 8 milions d’euros anuals al meu compte per mantenir-me jo i la meva família, més la pluja de milions que em reserva per anar-me subvencionant un festeig darrere un altre i per costejar-me un ampli patrimoni, doncs és més que probable que aquells catalans que pensen que se m’ha d’acabar la ganga no em fossin gens simpàtics. També arribo a entendre que defensis amb tots els ets i uts una constitució que impedeix que siguis perseguit judicialment (tot i que segur que tu no ets tan xoriço com alguns de la teva família) i que t’autoritza a decidir a tu solet quin ha de ser el teu sou. I deu ser orgàstic poder regalar a la teva filla un collaret de 50.000 euros o un obsequi d’un valor similar. La meva farà anys i no sé si li compraré una bicicleta o un joc de taula (el toisó aquell, potser me’l llançaria pel cap), perquè la vaca no dona per a més. Per tot plegat i per altres motius que no em caben en aquest article, em solidaritzo amb tu i et dic sincerament que t’entenc i que sintonitzo amb la ràbia que et desperten aquells quatre arreplegats que enarboren l’estelada. Confiem, això sí, que no ho encomanin a la resta d’Espanya.
Signat: una catalana que no era independentista però que s’hi ha convertit gràcies a personatges com tu.