A la tres
Manen els que van perdre
El PP va treure quatre diputats en les eleccions del 21-D, que, cal no oblidar-ho, va guanyar àmpliament l’independentisme, però tot i el daltabaix electoral patit, a La Moncloa fan com si haguessin estat ells els vencedors. Ahir, per exemple, Mariano Rajoy, que va menysprear el president del Parlament, Roger Torrent, quan aquest li va demanar audiència només de ser nomenat, i que no ha tingut mai cap trobada ni amb Òmnium Cultural ni amb l’ANC –dues associacions amb milers d’afiliats–, va rebre amb tota la pompa els representats de Societat Civil Catalana (SCC), l’entitat sorgida per contrarestar el procés i que compta els seus militants per desenes.
M. Rajoy i la vicepresidenta Sáenz de Santamaría segueixen obviant que som davant d’un procés polític, i en comptes de parlar amb aquells que encapçalen la reclamació, començant pel president Carles Puigdemont, i d’escoltar la veu de centenars de milers de persones (més de dos milions, segons les eleccions del 21-D), prefereixen rebre l’oposició i, naturalment, seguir pel camí de la repressió policial i judicial.
Aquest és el tarannà del govern espanyol, ara encara més a la dreta en determinats temes, com la llengua, després que hagi vist com Cs treu el cap per la cantonada i amenaça el seu espai. I tots sabem perfectament quina és la gran obsessió de Cs i del PP: posar fi a la immersió lingüística. Per això ahir també, aprofitant el desacord independentista, van fer el primer pas per assolir allò que, per mitjà de les urnes, el poble català no els permetrà mai: separar els escolars per la llengua vehicular, uns en català i els altres en castellà. Posar fi a un model d’escola que és un model d’integració i que ha estat lloat arreu del món.
Ja ho va avançar fa uns anys Francisco Caja, president de l’anticatalana i anticatalanista Convivència Cívica Catalana, en una famosa carta al líder de Cs, Albert Rivera, del 2011: “Estratègicament, el moment de noquejar el català i de tornar-lo a les masies vindrà amb l’evolució del moment polític.” I quin és aquest moment polític? “El moment després de la suspensió de l’autonomia”, escrivia. O el que és el mateix, quan s’apliqui el 155. És a dir, ara mateix. Benvinguts al futur. Reacciona algú abans no sigui massa tard?