Opinió

LA GALERIA

Dos alcaldes i el Motel

Presentant ‘El jardí de Dionís’, de Puig i Vayreda Joaquim Nadal va fer una cosa poc habitual: reconèixer que s’havia equivocat

Sempre s’ha de tornar al Motel i si és ben acompanyat, encara molt millor. La cuina del senyor Subirós està a l’altura de sempre, el tracte és afable i agraït i quan en surts després d’una llarga sobretaula només tens ganes de tornar-hi. Res de nou, i per això el Motel és el Motel i s’ha acabat. Es menja molt bé a molts llocs de casa nostra però el Motel de Figueres ha estat sempre, és i serà un punt i a part. No pensava, sortint de Figueres, que tindria ocasió de deixar-ne constància per relacionar-ho amb la presentació d’un llibre que va tenir lloc a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona. Allà, Pere Vila, un home que en sap molt de gastronomia, presidia una taula amb dos alcaldes a banda i banda: de Figueres i de Girona. Potser hauria d’escriure exalcaldes, però els alcaldes ho son per sempre. Joaquim Nadal i Farreras era l’encarregat de glosar el llibre que ha publicat per Brau Edicions Eduard Puig i Vayreda. El jardí de Dionís és una gran obra, per nombre de pàgines i d’il·lustracions, però també perquè parla de l’entorn cultural del vi: des dels seus mites, la relació amb les religions, amb els oficis, amb les belles arts, amb les ciències, i amb la festa i el folklore. És una enciclopèdia que mostra les coses que sap i ha aprés al llar de la seva vida l’enòleg que durant gairebé tres anys va ser alcalde de Figueres. I parlant d’enciclopèdies, enciclopèdica va ser la dissertació de Joaquim Nadal, que no només se l’havia preparat sinó que sabia de què parlava. Va ser plaent escoltar-los i per això des d’aquesta galeria no només els recomano que es comprin el llibre, sinó que el llegeixin. I això em porta altra vegada al Motel i a l’alcalde Nadal, de qui no li he sentit gaire mai reconèixer que s’havia equivocat. Va dir, en relació a Puig i Vayreda, que aquest, que va ser director general d’lNCAVI i del Consell Regulador de la DO Empordà Costa Brava, se li va queixar que en el banquet que es va fer al Teatre Municipal al llavors proclamat Príncep de Girona es van servir dos vins, un de català i l’altre de Rioja. I que el va renyar i que tenia raó, perquè si fos ara li serviria vins no només catalans, sinó de l’Empordà. L’altra vegada que es va equivoca va ser quan Nadal va dir allò que per menjar bé a Girona s’havia d’anar a Figueres. Ara no ho diria, però tenia raó. Es pot menjar molt bé a Girona, ara mateix, però abans i ara s’ha d’anar (i tornar) al Motel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.