Les batalles guanyades

Quan el des­encís sem­bla que pre­do­mina en el nos­tre món, quan les males notícies es donen empen­tes per veure quina és més dolenta, quan sem­bla que ja res no pot anar a pit­jor, resulta que la platja i el paratge de Cas­tell de Palamós ja dis­po­sen d’un pro­jecte de res­tau­ració i orde­nació, i d’un pres­su­post de 743.000 euros per exe­cu­tar-lo. Als anys noranta l’Asso­ci­ació Sal­vem Cas­tell va fer una gran feina cívica i va acon­se­guir que se celebrés el referèndum que va sal­var de l’espe­cu­lació la plana de Cas­tell. Els ene­mics eren pode­ro­sos: la pro­pi­e­tat era d’una família molt influ­ent, els Rodés, que ja albi­ra­ven la urba­nit­zació del sec­tor, i tenien tot el suport de la Con­vergència dels nego­cis i de la influ­ent política edi­to­rial de La Van­guar­dia. En aquest estat de coses, l’alcalde de Palamós, Josep Fer­rer, de CiU, en un gest que l’honora, va creure que es devia als seus elec­tors, va con­vo­car el referèndum i els defen­sors de Cas­tell el van (vam) gua­nyar. Aquesta victòria democràtica, a Fer­rer li va cos­tar no repe­tir a l’alcal­dia i haver de tor­nar a fer de per­ru­quer, i a la Gene­ra­li­tat, una inversió milionària per com­pen­sar els pro­pi­e­ta­ris, uns 26,5 mili­ons d’euros en total, però va valer la pena. Des­co­nec si des d’ales­ho­res s’han fet més referèndums vin­cu­lants, però només cal mirar l’1 d’octu­bre per saber les difi­cul­tats que té un poble per exer­cir el dret a deci­dir amb lli­ber­tat, tot i tenir el suport del govern legal­ment esta­blert i de la gran majo­ria d’ajun­ta­ments cata­lans. Una revolta dels som­riu­res que va pel camí d’esde­ve­nir una gran tragèdia. Tor­nant a la pla­ta­forma que va sal­var aquest indret verge de la Costa Brava, guardo amb satis­facció el premi Cas­tell que se’m va lliu­rar el juny del 1996 com a direc­tor d’El Punt de les comar­ques giro­ni­nes per la nos­tra posició infor­ma­tiva durant tota la cam­pa­nya. La nos­tra política edi­to­rial era antagònica a la de La Van­guar­dia, ja que estàvem a favor de la pro­tecció de Cas­tell i de la cele­bració del referèndum, sense trair en cap moment l’essència del peri­o­disme, que és el deure d’infor­mar, donant veu a totes les parts impli­ca­des i amb la màxima objec­ti­vi­tat pos­si­ble. També podem apli­car aque­lla màxima que diu: només hi ha bon peri­o­disme si la infor­mació se situa com a con­tra­po­der. Ja ho veuen, en temps de fos­cors polítiques i judi­ci­als, també bri­lla la llum de la feina ben feta i de les pug­nes jus­ta­ment gua­nya­des.