La covardia de García Albiol

El diputat del grup mixt al Parlament Xavier García Albiol va afirmar, aquest dilluns, que el fet que l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel hagi decidit quedar-se a Suïssa i no anar a declarar al Tribunal Suprem posa de manifest que “aquells que són tan valents al Congrés o al carrer de llançar missatges en contra d’Espanya i intentar incendiar la població (...), a l’hora de la veritat, quan són ells que han de donar compte davant de la justícia, són covards”. Covard és, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la persona que “té por del perill”. La por és, tot sigui dit, una emoció ben humana; i, per tant, es fa difícil retreure-la més enllà de la prepotència i la fatxenderia, dues actituds ben característiques del diputat del grup mixt. Es fa difícil, en tot cas, qualificar com a covarda l’actuació d’una persona que opta per un exili ple d’incerteses; i encara més quan es veu obligada a fer-ho per “la impossibilitat de tenir un judici just”. No es tracta d’un argument menor; sobretot si tenim en compte com funciona la justícia espanyola, amb “fiscals de confiança” (Sánchez Camacho dixit), jutges que es canvien a conveniència (cas Gürtel), ministres que anuncien inhabilitacions i sentències (Rafael Catalá) abans que es produeixin, i una aplicació del Codi Penal a la carta dels interessos del PP. El govern espanyol ha promogut una “causa general” contra l’independentisme en la qual no existeixen ni la racionalitat ni els límits, talment com la que va instruir el franquisme. L’objectiu, com aleshores, consisteix a liquidar l’oposició i immobilitzar la ciutadania; i, per fer-ho possible, ha ressuscitat els “delictes d’opinió”, ha restablert l’esperit inquisitorial i ha perseguit les persones no per possibles delictes que hagin comès, sinó per les seves opinions polítiques. En tot cas, doncs, García Albiol hauria de preguntar-se si la covardia és atribuïble a aquells que fugen de tot això o als que recorren a la repressió i l’autoritarisme perquè, com sempre, tenen por al diàleg i a la democràcia.