Amb precisió suïssa

És ben trist que en el moment polític més important que pot tenir mai una societat (constituir-se o no en un estat nou de trinca, els límits entre la llei donada i les noves majories que la qüestionen, entre els reglaments i les llibertats, entre la repressió per protegir l’statu quo i la democràcia de poder canviar-lo), en un moment així, dic, és ben trist que el nivell del debat públic sigui tan i tan baix com per criticar, des de posicions aparentment serioses, que una anticapitalista hagi buscat aixopluc jurídic en “el nucli dur del capitalisme financer com és Suïssa”. En l’era de les fake news, no podien faltar les fake opinions amb argumentacions de nivell de P3 de demagògia. Però senyors, que no eren els de la CUP, els de la demagògia fàcil?

En lloc d’entrar a fons en els motius que poden portar una dirigent política a refugiar-se de l’esperpèntica i venjativa persecució judicial i política que s’ha posat en marxa a l’Estat, el nivell de moltes anàlisis d’urgència va ser qüestionar amb un punt de befa que no hagués anat a Veneçuela o a Cuba. Mentre en aquest país ens estem jugant la convivència i la democràcia i centenars de persones es juguen presons i exilis per haver intentat donar sortida institucional a la demanda d’una majoria política, alguns s’entesten a fer anar caricatures de parvulari, en un esquema segons el qual a Suïssa hi va a esquiar i a ingressar diners la gent de bé –amb B de Bárcenas– i Espanya és un paradís de democràcia gràcies a una transició exemplar –amb E d’Estremera.

L’independentisme debat internament aquests dies entre el pragmatisme de fer govern per salvar les naus i recuperar forces per a més endavant, i la legitimitat de mantenir la pugna amb l’Estat encara que això signifiqui més presó i més bloqueig democràtic. Un debat difícil que cada dia veiem com el desgasta i fa posar nerviosos els acòlits. Però encara és més dur el debat que tenen davant dels nassos els partidaris d’una Espanya unida: val la pena mantenir a través d’una repressió que enfanga la política i la justícia espanyoles a nivells que mai no hauríem imaginat? Poden mirar cap a una altra banda amb acudits de pati d’escola, però el rellotge perquè la democràcia espanyola es contempli algun dia al mirall continua avançant.I ara, a més, amb una precisió suïssa.