Opinió

Tribuna

Dolça bogeria

“Ens cal un punt de bogeria, però no guardians de la revolució, ni caceres de bruixes

Les llui­tes per­so­nals i polítiques que poden por­tar can­vis pro­funds a la nos­tra vida o a la soci­e­tat només es poden fer si es té un cert punt de boge­ria. Aques­tes són les que es con­fron­ten con­tra totes les for­ces reac­cionàries als can­vis, con­tra les pors, con­tra les cre­en­ces, con­tra un poder mai qüesti­o­nat i con­tra les bar­re­res emo­ci­o­nals per­so­nals. Aques­tes llui­tes són les que ens fan sor­tir de la nos­tra zona de con­fort per­so­nal i social i ens fan créixer en allò per­so­nal o ens fan avançar com a soci­e­tat. Les per­so­nes i les soci­e­tats sanes són les que es veuen de tant en tant con­fron­ta­des fora de la seva zona de con­fort gràcies al fet que una part del cos social o de la seva ment té aquest petit punt de boge­ria i els fa sor­tir de la closca.

Aquest punt de pen­sa­ment no con­ven­ci­o­nal és el que per­met acon­se­guir victòries ines­pe­ra­des. Els inde­pen­den­tis­tes no hauríem arri­bat fins aquí sense aquest punt de boge­ria. Ens enfron­tem a un estat amb totes les seves eines coer­ci­ti­ves, econòmiques, soci­als i polítiques i ho fem amb una Gene­ra­li­tat i un Par­la­ment dis­minuïts, uns cen­te­nars d’ajun­ta­ments i un con­junt de per­so­nes auto­or­ga­nit­za­des en un gra­pat d’asso­ci­a­ci­ons for­mals i grups infor­mals. Només si ets una mica boig per­se­ve­res con­tra tot pronòstic i pots creure que pots gua­nyar. Sense aquesta boge­ria ja faria molt de temps que ens hau­rien der­ro­tat o assi­mi­lat com a altres movi­ments soci­als.

Però com tota boge­ria, un excés ens pot por­tar a l’auto­des­trucció, si ens domi­nen els nos­tres deli­ris i tras­torns la nos­tra vida pot ser un gran des­as­tre. Aquests dies hi ha qui ha entrat a for­mar part d’una caça de brui­xes, segons què digui en Joan Tardà o la Marta Pas­cal sur­ten veus aira­des que els qua­li­fi­quen de traïdors i covards cap amunt, el pre­si­dent Tor­rent rep més menys­preus i atacs d’inde­pen­den­tis­tes que dels matei­xos rivals polítics, la Marta Rovira i en Jun­que­ras els han arri­bat a acu­sar d’arri­bar a acords que tra­ei­xen l’inde­pen­den­tisme. Tota veu dis­si­dent és per­se­guida per una mena de guar­di­ans de la revo­lució que sense cap tipus de com­passió adju­di­quen una valo­ració moral injusta i inne­cessària a qui opina dife­rent. Un altre punt que voreja el deliri més abso­lut és el con­junt de “per­so­nat­ges a la xarxa ben infor­mats” que dia rere dia ela­bo­ren fils amb plans mes­tres o secrets d’estat. Per­do­neu si ofenc algú, aquests fils no tenen cap sen­tit o són inven­ci­ons o un con­junt mal arre­ple­gat de pseu­do­ar­gu­ments. Superem el punt del frikisme posant-nos care­tes del pre­si­dent Puig­de­mont i el mateix Pre­si­dent ha jugat amb l’ambigüitat sobre si està tor­nant o no de Bèlgica, com si fos un acu­dit o una broma.

Hem de man­te­nir la vir­tut d’estar en el punt just de dolça boge­ria i no massa més perquè del sublim al ridícul només hi ha un pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia