Dignitat

Hem de tenir molt present la dignitat que aporten una diversitat de dones a la insubmissió catalana i a la resistència en contra d’una justícia que desplega una repressió que fa que quatre homes (recordem sempre els noms per mantenir viva la memòria d’aquesta injustícia: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras) siguin a les presons espanyoles per motius polítics. De fet, no són els únics mentre una àmplia part de la societat espanyola, i també la catalana, es manté vergonyosament callada davant la deriva autoritària de l’Estat espanyol. Algunes d’aquestes dones són les companyes dels empresonats. Sentir Laura Masvidal, Susanna Barreda i Txell Bonet sempre commou per la dignitat, l’enteresa, la sensibilitat i l’amor amb què defensen que els seus homes haurien d’estar en llibertat.

Fa unes setmanes, Txell Bonet demanava a aquells i aquelles que, a banda del seu posicionament en relació amb el procés independentista i crec que apel·lant més als que en són contraris, consideren injust que Jordi Cuixart (i, per suposat, els altres presos polítics) sigui a la presó, ho diguessin, ho escriguessin, ho fessin públic. Ho ha agraït a qui ho ha fet. Recentment, a Fot-li Pou, la web en què el periodista Joan Maria Pou convida a no parlar només del Barça, ha publicat un text d’una gran bellesa moral escrit en castellà amb la idea que pugui arribar millor a persones de la resta de l’Estat espanyol. De fet, són paraules que renuncien a la facilitat, com ella mateixa diu, d’adreçar-se als que consideren que la presó provisional decretada pel jutge Llarena és injusta. El títol del seu escrit és Hay sombras que desgraciadamente son alargadas. I és així que lamenta les ombres que signifiquen l’a por ellos, les condecoracions per les actuacions policials de l’1-0, els comentaris sovint anònims plens d’odi a les xarxes, etcètera. Però, en lloc de rabejar-s’hi i fer-se mala sang, agraeix fins els més mínims detalls de solidaritat amb els presos (o que posin en qüestió el fet que estiguin empresonats) de part d’aquells que, per sobre d’opcions polítiques, defensen la llibertat i la democràcia entenent la política com una manera de solucionar els problemes polítics.

Sí, hem de tenir present la dignitat de moltes dones, entre les quals, és clar, Anna Gabriel, encarnació sensible de l’humanisme polític. Amb ella, per sempre.