Bellreguard

Bellreguard és un municipi de la Safor, discret i mal conegut per molta gent només per la seua platja. És un poble interessant, amb un passat històric digne de ser conegut i que ara ha aparegut a les portades de la premsa de tot l’Estat per un afer lingüístic, un més, sense cap trellat.

Tot comença quan la delegació del govern espanyol fa arribar a l’Ajuntament un requeriment urgent perquè en el termini d’un mes canvie la retolació de trànsit als carrers del municipi “com a mínim, en castellà” advertint la corporació de possibles infraccions si no ho fa. El requeriment està motivat, segons la delegació del govern espanyol, per la petició d’anul·lació d’una multa d’aparcament interposada per un ciutadà, que va al·legar incomprensió en estar el senyal retolat únicament en català.

Com a reacció l’Ateneu popular La Roda de Bellreguard ha impulsat una campanya a través de les xarxes socials amb els lemes Sí al Valencià. Prohibit imposició i l’Ajuntament, governat per una coalició entre Compromís –que té l’alcaldia– i el PSOE ha anunciat que es nega a acatar l’ordre. Amb un criteri indiscutible, perquè el municipi pregunta al govern espanyol si és que cal saber espanyol per entendre què significa un senyal blau amb una banda roja que el creua i emmarca, el símbol gairebé universal de prohibit aparcar. És cert que en alguns països, sobretot africans, en comptes del fons blau que fem servir a la resta del món la ratlla roja tapa una lletra P majúscula, però és evident que el senyal de prohibir aparcar és un dels més reconeixibles i universals que hi ha. Dir que hom ha aparcat perquè el senyal estava en català i no s’entenia es pot considerar un acudit o un insult però en cap cas un argument.

Bellreguard per això s’ha alçat, per això i per la dignitat de no deixar-se aixafar per la maquinària d’un Estat que cada dia va més cap enrere.