Els nous “fets del Palau”

Per referir-nos als successos de l’octubre passat, que va començar amb un referèndum atonyinat i va acabar amb l’aplicació del 155 després d’una declaració republicana, parlem dels “fets d’octubre”, expressió fins ara reservada a les accions que va protagonitzar Lluís Companys aquell mateix mes de 1934. Des de diumenge tenim també uns nous “fets del Palau”. En els de 1960, uns activistes van cantar El cant de la senyera des de les llotges del Palau de la Música per mostrar que Franco, que aquells dies passava per Barcelona, no era benvingut. En els de dissabte passat va sonar l’himne de la República. No ho va fer dins sinó a fora, des d’un balcó, però el rei el va poder sentir, a dins i a fora del Palau, on assistia a un sopar de gala semblant als que Fèlix Millet organitzava al mateix lloc quan casava les filles. No és igual El cant de la senyera que l’Himne de Riego, fins i tot podríem dir que són contraris, perquè si un és himne de Catalunya, l’altre és o havia estat el d’Espanya, però el fet és el mateix. El rei tampoc era benvingut. Aquell octubre, Companys i alguns dels seus consellers van acabar a la presó. Els polítics catalans del “nostre” octubre, també, amb alguns a l’exili. Jordi Pujol, inspirador dels “fets del Palau”, va ser detingut a casa seva. Després va anar a la presó. No sé si aniran a detenir el veí que va emetre l’himne republicà. No m’estranyaria, en l’actual clima de persecució i quan qualsevol cosa és tumultuària i sediciosa. Aquella senyora que va cridar “visca la república” al pas del cotxe reial, no mereix una sanció? I els veïns de la Via Laietana que van fer percudir les cassoles? Quan Franco havia de desfilar per Barcelona, la policia enviava unes hores o uns dies al calabós els veïns suspectes d’importunar-lo. Ara es fa durant o un cop passades les comitives. Avantatges de les garanties democràtiques.

Què farà ara el rei? Farà veure que no ha sentit ni ha vist res? Ens esbroncarà com el 3 d’octubre, origen de la desafecció monàrquica general? És venjatiu, diuen. De totes maneres la cara que feia a taula tant podia ser d’ira pel llacet groc del president del Parlament com de ganes de clavar la forquilla a la vicepresidenta del govern de Rajoy, que seia al seu costat vestida d’oliva negra i que, amb el suport de partits de dreta i esquerra, és responsable d’unes mesures que fan que ell no sigui ben rebut a Catalunya. Companys va ser indultat per l’esquerra espanyola quan va arribar al poder. Qui ens indultarà a nosaltres? Més arguments per a la independència.

Potser era la cara de qui comprova que els que han sortit a defensar-lo i a criticar els manifestants pateixen més per la continuïtat del congrés Mobile que venia a inaugurar que no per la supervivència de la monarquia.