L’exemple d’Islàndia

El 24 d’octubre del 1975 les dones van prendre els carrers d’Islàndia. En lloc d’anar a treballar, dedicar-se a les tasques de la llar o cuidar els fills, van sortir al carrer per manifestar-se en favor de la igualtat de gènere. El país es va aturar i va obrir els ulls a molts homes. Quaranta anys després Islàndia es troba al capdavant del rànquing mundial en igualtat de gènere, lloc que ocupa des de fa nou anys. Malauradament aquí ens trobem lluny del top ten d’aquest rànquing i és precisament aquesta realitat la que es vol denunciar dijous que ve, Dia de la Dona Treballadora. Aquest any els col·lectius feministes han convocat les dones a fer vaga, però no només a fer una vaga a la feina, sinó també a casa, en les tasques domèstiques, en la cura dels fills, dels pares... Tot per visibilitzar el valor de la seva feina, el que aporten a la societat. Es tracta no només de denunciar la bretxa salarial sinó la discriminació laboral i social per raó de gènere, així com la violència de gènere. Aturada general o aturades parcials per denunciar desigualtats impròpies del segle en què vivim. Dijous que ve hi ha l’oportunitat, més que de protestar, de valorar i reivindicar el paper de la dona en l’àmbit laboral, i també el domèstic. A Islàndia, el conegut com “dia de festa” de les dones va servir per obrir el camí de l’emancipació de la dona. Aquí s’ha fet feina, però malauradament en queda moltíssima per fer. I també és cosa dels homes.