L’objecte

Fa uns anys, a la ciutat ibèrica d’Ullastret van trobar uns cranis enclavats. Sí, enclavats vol dir el que ara imaginen. Els claus travessaven aquells cranis de cap a cap. Se suposa que els ibers els clavaven a la muralla, segurament sobre un portal d’entrada. Tenien una funció que no es coneix bé: religiosa, d’avís als enemics, de record... Potser totes tres alhora i algunes més. Dels ibers en sabem tan poques coses que sembla que hi tinguin cabuda quasi totes les interpretacions que en fem. S’acosta, doncs, a la Constitució, però en el món dels que estudien els ibers els 155 no s’imposen. Hi cap tothom. També, un amic meu que, fa uns dies, va escriure una carta en aquest diari avançant el que diu una inscripció de 16 signes gravada en un tros de plom que han trobat a Ullastret. TIDIBI ADEBIR/ORGI KIBISAR. Els 16 signes són en escriptura ibèrica nord-oriental, que, com que s’ha trobat només entre el Rosselló, Alacant i la vall de l’Ebre, quasi podem dir-ne dels Països Catalans. Però no ho diu ningú: només és Espanya que és eterna. Tampoc no se sap la funció que tenia aquell tros de plom. Deu ser per això que ara diuen que és un objecte. L’han passat a un especialista perquè el llegeixi. No l’entendrà. En tot el món, ningú no és capaç d’entendre una escriptura de la qual totes les inscripcions que es conserven sumen uns 2.000 signes. L’especialista, doncs, farà com el meu amic que se li ha avançat. Si li preguntés què volen dir aquelles paraules, em diria que no ho pot saber. I potser em recordaria que, tal com volen fer ara alguns amb el president Puigdemont, els ibers enaltien els seus morts cremant-los. Així el seu fum pujava al cel. Però no volien oblidar-los mai. Enterraven el que en quedava en una urna.