Una gran lliçó de vida

Cansats d’escoltar la cançó oficial de l’España va bien versió Mariano Rajoy, jubilats d’arreu de l’Estat han decidit que ja n’hi ha prou, de riure’s a la cara dels que, aparentment, no tenen armes per defensar-se. Doncs sí que les tenen: han descobert el carrer i la força de posar la por al cos als partits amb l’amenaça de retirar-los la confiança a les urnes. “Què puc comprar amb 1 euro? Avui en dia ni una dotzena d’ous (al mes)!” Al PP i a Cs, còmplices de la paràlisi parlamentària sobre tot allò que pugui implicar més despesa en els comptes de l’Estat, fins ara els havia anat força bé el procés. Tapava qualsevol debat social i ocupava tot l’espai als mitjans. Però tot va ser comprovar la “presa de pèl” del 0,25% d’augment de les pensions perquè la gent gran decidís mobilitzar-se. I de quina manera! Els jubilats han donat una lliçó de vida als més joves: asseguts al sofà de casa i contemplant les musaranyes no s’aconsegueix res. I és per això que han fet una crida als seus nets perquè s’uneixin a la seva protesta i els acompanyin al carrer. La misèria de moltes de les pensions d’avui és l’avantsala de la seva desaparició a mitjà termini. I només cal veure que la primera reacció de la dreta ha estat recomanar-los que no badin com els seus avis i comencin a pagar-se un pla de jubilació. Però que no s’enganyin el PP o el PSOE, bona part dels que protesten són votants seus. I el que pot passar és que l’únic dia que es quedin a casa sigui el dia de les eleccions.