A la tres
La CUP nostra de cada dia
“La CUP no ha perdonat a Jordi Sànchez el ‘pressing’ que li va fer i, dos anys després, li passa factura. Però ens en passa a tots
El 3 gener del 2016, quan la CUP bloquejava la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, va fer una piulada contundent: “A tothom que va confiar en l’ANC quan vam demanar el vot a qualsevol opció independentista el 27-S i avui us sentiu enganyats, us demano perdó.” No va ser l’única. L’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tampoc va fer curt: “Em vaig equivocar i molt amb la CUP”, va piular, i hi va afegir: “Sempre vaig pensar que al final la CUP ajudaria a fer realitat el mandat democràtic del 27-S. No ha sigut així.” Doncs ja ho veuen. Dos anys després, la CUP va passar ahir factura a Jordi Sànchez i va anunciar que no tindrà el seu suport per ser investit president de la Generalitat si Roger Torrent finalment el proposa després de la renúncia “provisional” de Carles Puigdemont. Comença a tenir sentit, aquest “provisionalment” de Puigdemont. Perquè ja hi tornem a ser. Buf. Quin cansament. Quin cansament, senyors meus, i quin déjà vu. És cansat, això de ser independentista. Suposo que la CUP troba Sànchez massa poc cupaire (ai las!) i ja hi tornem a ser. Hi té tot el dret, la CUP nostra de cada dia, a fer de CUP en el minut 90 de partit. I ERC, a posar-s’hi de perfil, com si no anés amb ells. Només faltaria. I l’estadística diu que sempre ho hem acabat desencallant. Però ai, senyors meus, quin cansament. Que fàcil que és ser unionista i que complicat que és això de ser independentista. A principi de setmana, quan l’ANC va convocar una manifestació per a diumenge vinent, vaig pensar que es precipitaven. Ara no. Perquè l’han convocat “per exigir que es compleixi el que els partits van prometre en les eleccions del 21-D: recuperar el govern legítim i desplegar la República”, però també, i ara ho entenc, per denunciar “el deplorable espectacle de les darreres setmanes entre els partits”. Acostumats com estàvem a anar a manifestacions a favor, potser aquesta serà la primera que es farà en contra. En contra de l’espectacle de les darreres setmanes entre els partits. Hi aniré.
