Opinió

De reüll

El no insuficient

Els homes llestos saben que la lluita de gènere també es fa per ells

Una de les fra­ses més emblemàtiques de Jorge Wagens­berg, el savi que per a dis­sort nos­tra ens ha dei­xat aquest cap de set­mana, és “Com més com, menys per què”. La màxima, d’antuvi apli­cada a la ciència, es pot extra­po­lar també als intri­cats cane­mas­sos del poder, des del polític fins al social i a l’econòmic. Encara hi ha mas­clisme per­tot i, com el títol de l’últim assaig de Naomi Klein, no n’hi ha prou de dir no. I el pro­blema no és només de les dones. Als homes també se’ls ha girat feina. Als que se sen­ten negui­to­sos o deso­ri­en­tats per no saber com ento­mar aquesta feliç onada de consciència de gènere, se’ls podria dema­nar una mica d’autocrítica, no tant per si come­ten (que segu­ra­ment no) sinó si aca­ten petits o grans actes de mas­clisme com els de menys­te­nir una dona amb epítets com “puta” o “histèrica”, reduir-la a la seva con­dició física, veure’s amb cor d’inter­rom­pre-la, de ves­sar-hi pater­na­lisme... I també cal medi­tar qui du la càrrega física i men­tal de la llar, o qui sap quan s’han de dur els nens a revisió mèdica, qui fa la reunió amb el tutor a l’escola o ho deixa tot per reco­llir-hi l’infant enfe­brat a mig matí; o qui pensa a treure els bis­tecs del con­ge­la­dor. Ja no s’hi val el “jo ajudo”. Hem sal­tat pan­ta­lla. Cal que feu pas­sos enrere en pro­ta­go­nisme però també pas­sos enda­vant de presa de res­pon­sa­bi­li­tats en àmbits que us eren ignots. No sigueu còmpli­ces silents de la injustícia o de la con­des­cendència dis­tant. Els lles­tos sabeu que també ho fem per vosal­tres.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia