El no insuficient

Una de les frases més emblemàtiques de Jorge Wagensberg, el savi que per a dissort nostra ens ha deixat aquest cap de setmana, és “Com més com, menys per què”. La màxima, d’antuvi aplicada a la ciència, es pot extrapolar també als intricats canemassos del poder, des del polític fins al social i a l’econòmic. Encara hi ha masclisme pertot i, com el títol de l’últim assaig de Naomi Klein, no n’hi ha prou de dir no. I el problema no és només de les dones. Als homes també se’ls ha girat feina. Als que se senten neguitosos o desorientats per no saber com entomar aquesta feliç onada de consciència de gènere, se’ls podria demanar una mica d’autocrítica, no tant per si cometen (que segurament no) sinó si acaten petits o grans actes de masclisme com els de menystenir una dona amb epítets com “puta” o “histèrica”, reduir-la a la seva condició física, veure’s amb cor d’interrompre-la, de vessar-hi paternalisme... I també cal meditar qui du la càrrega física i mental de la llar, o qui sap quan s’han de dur els nens a revisió mèdica, qui fa la reunió amb el tutor a l’escola o ho deixa tot per recollir-hi l’infant enfebrat a mig matí; o qui pensa a treure els bistecs del congelador. Ja no s’hi val el “jo ajudo”. Hem saltat pantalla. Cal que feu passos enrere en protagonisme però també passos endavant de presa de responsabilitats en àmbits que us eren ignots. No sigueu còmplices silents de la injustícia o de la condescendència distant. Els llestos sabeu que també ho fem per vosaltres.