La memòria preservada

La memòria, això tan fràgil i fugisser, fa temps fou elevada a la categoria de direcció general, un organisme dependent del conseller que té el dubtós rècord d'ocupar el despatx amb més metres quadrats de tot el Consell Executiu de la Generalitat. En aquestes dependències administratives dedicades al record col·lectiu es fan papers, es reben peticions, s'escruten possibilitats de quedar bé i, si escau, s'atorga alguna petita subvenció econòmica perquè no sigui dit que no fan res. Com a contraposició a aquesta memòria oficial i sovint encarcarada per la complexitat administrativa i el llast partidista dels hereus de les caduques ideologies de l'est, n'hi ha d'altres que son més properes, tanmateix més locals però segur que més efectives. A Girona, per exemple, el treball metòdic i perseverant del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) ha fet possible que la memòria sigui present en uns extraordinaris fons documentals (textos, audiovisuals, fotografies) que es poden consultar fent un senzill clic a l'ordinador. Paral·lelament, el SDGAP ha endegat el projecte editorial Girona. Fotògrafs, mercès el qual ja s'han publicat quatre interessants volums que tenen la virtut d'apropar-nos a la Girona costumista, entranyable, sovint poc coneguda, vista a través dels ulls i la sensibilitat de grans professionals com Joan Martí Centellas, Josep Buil, Antoni Varés o la recent descoberta d'una ciutat captada per Jean Dieuzaide. Recentment, aquest servei municipal ha incorporat a la seva oferta la secció anomenada Efemèrides de Girona, una proposta innovadora que recull els fets més destacats del dia en un notable exercici de memòria en aquests temps presidits per un sistemàtic oblit. Lluny del record postís d'una memòria oficialitzada, és bo contrastar l'aportació local d'una feina que pensa la memòria en clau de futur.