L’alemany i la morbositat

L’actitud estrambòtica, mesquina i petulant del senyor Karl Jacobi, l’empresari del Círculo de Directivos de Habla Alemana, que va irrompre en l’acte del Círculo Ecuestre, no deixa de ser una anècdota. El president del Círculo, Albert Peeters, es va disculpar i va dir que no era una opinió generalitzada entre els alemanys que són empresaris a Catalunya, i fins i tot es va queixar de la poca traça que va tenir Felip VI el dia 3 d’octubre i el dia del missatge nadalenc: “Ens hauria agradat que hagués fet un vincle positiu amb Catalunya, va perdre una oportunitat.” No són uns revolucionaris, aquests senyors (i alguna senyora), però si més no n’hi ha que veuen tan irregular la independència com la posició de l’Estat espanyol. De fet, procuren pels seus interessos. I punt. Hi ha un detall, però, que eleva l’anècdota de Jacobi a una categoria política que, per força, ens ha d’indignar.

És molt probable que Jacobi, per les cares que podem veure en el vídeo de l’acte, sigui vist pels seus connacionals amb residència a Catalunya com un tipus d’aquells que et fa vergonya que s’asseguin a la teva taula per por de les andanades sense suc ni bruc que deixarà anar. Ens en parlen les cares dels assistents quan formula expressions com ara: “A base de mentiras, les han votado dos millones doscientas mil personas... pero nada más.” O com ara: “Nos han puesto al siglo medio.” Hi ha una dona, al menjador del Círculo Ecuestre, que es posa les mans al cap a mesura que escolta l’al·legat del cridaner i que va dient que no quan Jacobi diu que vol tancar a la presó tots els polítics independentistes. Però n’hi ha que riuen i aplaudeixen. I ho fan davant de la primera autoritat (ara per ara) de Catalunya. El detall que ens indigna és l’absoluta falta de respecte –ja percebuda al Col·legi d’Advocats– i la sensació de feblesa que afecta les nostres institucions. Malgrat el digníssim capteniment de Torrent, és l’anècdota que esdevé símptoma de la morbositat que patim.