Contes xinesos

“Tots els animals són iguals!” Aquest era l’eslògan revolucionari que es va imposar a la masia del brutal Mister Jones a la famosa novel·la curta de George Orwell Animal Farm. Ara –setanta-tres anys després de la seva publicació–, a la Xina, una colossal potència econòmica, el govern ha decidit prohibir el llibret, un text de lectura escolar per a generacions d’anglesos. Tanta por els fa la literatura? Què temen d’una ficció sobre els animalons d’una granja? Just quan al màxim líder Xi Jinping se li ha donat carta blanca per seguir al poder els anys que calgui, els ha de preocupar que els seus conciutadans puguin llegir un conte de bestioles? La història és prou simple: els animals d’un mas s’adonen que tenen més força que l’amo que els explota i els tracta a cops. La classe treballadora al poder! Quatre potes, bons! Dues potes, dolents! Un porc, el venerable Major, havia tingut un somni i els fa un discurs il·luminador: “Naixem, ens donen el menjar just per mantenir-nos l’alè al cos, i se’ns obliga a treballar fins a l’última engruna de les nostres forces; i en el precís instant en què deixem de ser útils ens maten amb una crueltat espantosa: vosaltres que seieu davant meu, joves porcells, morireu xisclant al piló abans que s’acabi l’any.” El discurs del vell Major és mobilitzador. L’amo mor al cap de tres dies. El triomf de la revolta és immediat. Ara tot va com una seda i al mas hi impera la igualtat i la fraternitat entre els animals. Els porcs són els que tenen més discurs i aviat esdevenen la classe dirigent. Amb el temps, però, s’acomoden al poder i van trobant maneres de mantenir-s’hi convertint la revolució en la justificació retòrica dels seus privilegis. Aquesta estratègia (en la qual es deuen veure reflectits els jerarques comunistes de Beijing) aconsella els porcs a modular l’eslògan inicial: “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que altres.” Com se sol dir avui dia, es tracta de guanyar el relat. En això, els porcs d’Orwell eren uns mestres.