Nobel a la justícia social

Si és cert que no hi ha pau veritable sense justícia, la tasca que fa la Fundació Vicente Ferrer a l'Índia mereix el Nobel. Perquè és el que el projecte de desenvolupament instaurat per aquest català universal representa en un racó d'un país tan complex com el subcontinent indi. De fet no és la Fundació Vicente Ferrer. Aquesta és la cara occidental del projecte ferrerià. A l'Índia qui fa el projecte són indis que treballen per millorar la vida dels seus compatriotes. Més de dues mil persones organitzades en la xarxa que va idear i impulsar Vicente Ferrer fins a la seva mort amb un projecte que implica una població de més de dos milions de persones. Tinc la sensació paradoxal que la Vicente Ferrer és molt coneguda a casa nostra però està per descobrir. Per això cal deixar clar que no fan tasques assistencials sinó de desenvolupament integral. Tot està interconnectat. No es fa un hospital, una escola o un pou perquè sí. Tot forma part d'un projecte molt ben estudiat de desenvolupament autòcton. Diàleg Occident-Orient. Presència global amb actuació local. Els impulsors de la candidatura, una plataforma que recull la iniciativa social que ha promogut la idea, tenen una bona matèria prima per treballar tot i la dificultat d'una fita com aquesta. I l'equip liderat per Rafael Vilasanjuán són garantia de bona tasca i empenta per situar la Fundació Vicente Ferrer a les portes del Nobel. Hi ha causes que mereixen el suport de tot un país, i de tot un món.