Opinió

Tribuna

Catalunya a Guadalajara

En pocs llocs s’ha sen­tit més la presència de Cata­lu­nya, durant els dar­rers anys, que a la ciu­tat de Gua­da­la­jara. Parlo, és clar, de la capi­tal de l’estat mexicà de Jalisco, que s’acosta als cinc mili­ons d’habi­tants, amb una gran força cul­tu­ral. Mal­grat això, hi ha molts cata­lans que no saben ni on para: a l’occi­dent del país. Dels seus vol­tants surt el tequila, la més sana de les begu­des alcohòliques; el mari­achi i la seva música tan entu­si­asta i típica, els genets de gran qua­li­tat ano­me­nats char­ros, for­jats arri­ant grans quan­ti­tats de bovins a les mines del nord, i el millor de la lite­ra­tura i la plàstica mexi­ca­nes del segle XX. No vull par­lar de temps més remots, quan de Cata­lu­nya no se’n sen­tia gai­rebé res, com no fos d’un forn de pa que es deia La Cata­lana i una pape­re­ria Bar­cino.

Aquest procés va començar a finals dels anys sei­xanta amb l’ense­nya­ment de la llen­gua cata­lana a la uni­ver­si­tat i, poc després, quan un inde­pen­den­tista de pedra picada es va fer càrrec del curs d’història d’Espa­nya, amb gran èxit perquè en tenia una idea poc orto­doxa que dei­xava molt mal­pa­rats els herois penin­su­lars. També hi va aju­dar una visita del “Barsa” l’any 1964, però no era ni remo­ta­ment el que és ara. Avui un 60% de l’afició al fut­bol el pre­fe­reix a qual­se­vol dels altres equips de la lliga. El Cole­gio de Jalisco va con­tri­buir-hi també, amb diver­sos pro­gra­mes que es van fer con­jun­ta­ment amb uni­ver­si­tats i l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Autonòmics. De tot ple­gat en sor­ti­ren més de trenta lli­bres. També cal dir que va anar molt bé la visita del pre­si­dent Pujol l’any 1997 i sobre­tot les de Josep-Lluís Carod-Rovira.

És clar que el moment cul­mi­nant esde­vingué l’any 2004, quan Cata­lu­nya fou el país con­vi­dat de la pres­ti­gi­ada Fira Inter­na­ci­o­nal del Lli­bre de Gua­da­la­jara, mal­grat l’opo­sició del govern espa­nyol. Entre els pre­pa­ra­tius i la mateixa fira, durant mesos s’incre­mentà molt el conei­xe­ment i l’esti­mació per Cata­lu­nya. Cal dir que els cata­lans ho van fer molt i molt bé i encara es recorda com una de les millors. No cal dir que comp­ten també els estu­di­ants mexi­cans que, gràcies als con­ve­nis que es van sig­nar a par­tir del 1991, han estu­diat en uni­ver­si­tats cata­la­nes. Igual­ment són recur­rents els arti­cles que sur­ten a El Infor­ma­dor, el diari més impor­tant de Gua­da­la­jara.

Herència de la FIL va ser l’estàtua de Sant Jordi que, mal­grat l’opo­sició de l’alcalde espa­nyo­lista d’ales­ho­res es va ins­tal·lar a l’avin­guda més impor­tant de la ciu­tat i al començament d’un car­rer per via­nants que es diu Ram­bla Cata­lu­nya. Aquí s’hi cele­bra cada any el dia del lli­bre, casu­al­ment el 23 d’abril. Una altra fita impor­tant és la Bibli­o­teca Cata­lana (lli­bres en català o sobre Cata­lu­nya) que es troba per­fec­ta­ment ins­tal·lada i orga­nit­zada al cinquè pis de la magnífica Bibli­o­teca Pública de l’Estat. Diuen que a Espa­nya no n’hi ha cap d’aques­tes dimen­si­ons. Més coses es podrien dir, però acabo amb el fet que enguany el també pres­tigiós Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cinema ha tin­gut Cata­lu­nya com a con­vi­dat. Per escal­far motors es va dur pri­mer a terme una Set­mana de Cinema Català i entre el 10 i el 17 de març s’han pro­jec­tat unes qua­ranta pel·lícules. L’impacte, però, ha resul­tat més feble que l’esforç ja que el Llull, un cop més, ha igno­rat el coixí cata­la­nista que hi ha a Gua­da­la­jara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia