Catalunya a Guadalajara

En pocs llocs s’ha sentit més la presència de Catalunya, durant els darrers anys, que a la ciutat de Guadalajara. Parlo, és clar, de la capital de l’estat mexicà de Jalisco, que s’acosta als cinc milions d’habitants, amb una gran força cultural. Malgrat això, hi ha molts catalans que no saben ni on para: a l’occident del país. Dels seus voltants surt el tequila, la més sana de les begudes alcohòliques; el mariachi i la seva música tan entusiasta i típica, els genets de gran qualitat anomenats charros, forjats arriant grans quantitats de bovins a les mines del nord, i el millor de la literatura i la plàstica mexicanes del segle XX. No vull parlar de temps més remots, quan de Catalunya no se’n sentia gairebé res, com no fos d’un forn de pa que es deia La Catalana i una papereria Barcino.

Aquest procés va començar a finals dels anys seixanta amb l’ensenyament de la llengua catalana a la universitat i, poc després, quan un independentista de pedra picada es va fer càrrec del curs d’història d’Espanya, amb gran èxit perquè en tenia una idea poc ortodoxa que deixava molt malparats els herois peninsulars. També hi va ajudar una visita del “Barsa” l’any 1964, però no era ni remotament el que és ara. Avui un 60% de l’afició al futbol el prefereix a qualsevol dels altres equips de la lliga. El Colegio de Jalisco va contribuir-hi també, amb diversos programes que es van fer conjuntament amb universitats i l’Institut d’Estudis Autonòmics. De tot plegat en sortiren més de trenta llibres. També cal dir que va anar molt bé la visita del president Pujol l’any 1997 i sobretot les de Josep-Lluís Carod-Rovira.

És clar que el moment culminant esdevingué l’any 2004, quan Catalunya fou el país convidat de la prestigiada Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, malgrat l’oposició del govern espanyol. Entre els preparatius i la mateixa fira, durant mesos s’incrementà molt el coneixement i l’estimació per Catalunya. Cal dir que els catalans ho van fer molt i molt bé i encara es recorda com una de les millors. No cal dir que compten també els estudiants mexicans que, gràcies als convenis que es van signar a partir del 1991, han estudiat en universitats catalanes. Igualment són recurrents els articles que surten a El Informador, el diari més important de Guadalajara.

Herència de la FIL va ser l’estàtua de Sant Jordi que, malgrat l’oposició de l’alcalde espanyolista d’aleshores es va instal·lar a l’avinguda més important de la ciutat i al començament d’un carrer per vianants que es diu Rambla Catalunya. Aquí s’hi celebra cada any el dia del llibre, casualment el 23 d’abril. Una altra fita important és la Biblioteca Catalana (llibres en català o sobre Catalunya) que es troba perfectament instal·lada i organitzada al cinquè pis de la magnífica Biblioteca Pública de l’Estat. Diuen que a Espanya no n’hi ha cap d’aquestes dimensions. Més coses es podrien dir, però acabo amb el fet que enguany el també prestigiós Festival Internacional de Cinema ha tingut Catalunya com a convidat. Per escalfar motors es va dur primer a terme una Setmana de Cinema Català i entre el 10 i el 17 de març s’han projectat unes quaranta pel·lícules. L’impacte, però, ha resultat més feble que l’esforç ja que el Llull, un cop més, ha ignorat el coixí catalanista que hi ha a Guadalajara.