Nova clatellada reial

La sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg és clara i contundent: cremar fotos del rei s’empara en la llibertat d’expressió, en la dissidència d’opinió que hauria de ser respectada en tot país que es fa dir democràtic. És una plantofada d’aquelles que ressonen a la cara de la justícia espanyola i, de retruc, al govern espanyol del PP que, en el context polític actual, continuen dictant i avalant sentències contra cantants, per exemple, pel sol fet de fer lletres crítiques contra la monarquia. És també, una passa més, en la història de desamor –si és que mai hi va haver amor– entre Girona i Felip VI. El 2007 una manifestació de protesta per la visita del rei Joan Carles a la capital gironina –convidat pels empresaris– va acabar amb la ja coneguda crema de fotos on apareixia ell i Sofia, de caps per avall. En aquell moment, la resposta dels empresaris per contrarestar tal deshonra va ser crear una fundació per lloar el llavors príncep de Girona i presentar-lo a ulls dels gironins com un jove que ens tractaria dignament com a súbdits. Onze anys després, ni els mateixos empresaris gironins poden sustentar el seu suport cap a la monarquia i l’esmentada fundació, que s’ha trobat amb el vet de l’Ajuntament per celebrar els seus premis anuals en instal·lacions municipals, busca la manera de no haver de marxar de Girona amb la cua entre cames.

Estrasburg ha dictat sentència i ha donat aire a l’independentisme, que fins ara tenia la sensació que tot estava perdut a Europa. La sentència, però, arriba onze anys després dels fets, després d’un llarg periple per la justícia espanyola i una espera de tres anys per a la resolució definitiva per part de l’alt tribunal europeu. I, en el moment de nerviosisme actual, davant unes llargues negociacions per formar govern i les contínues interferències del jutge Llarena en la tria del president, el missatge que ens arriba és clar: tinguem paciència. No estic dient que ens haguem d’esperar onze anys per tenir president de la Generalitat! Diguem que hauríem de trobar una solució digna i efectiva abans. Però sí que ens hem de conscienciar que cada pas ha de ser analitzat des de tots els punts de vista per evitar que una escalfada ens obligui després a fer tres passes enrere. La raó la tenim i se’ns acaba reconeixent. Mai ningú havia dit que seria fàcil, tot i que en algun moment sí que ens van assegurar que seria ràpid. Ara ja sabem que no. Però això no significa que sigui una derrota.