El nus

La investidura continua feta un nus. Cada cop es fa més gros. Més difícil de desenredar. Això no vol dir que un dia o altre, probablement aviat, hi hagi un president efectiu que Mariano Rajoy consideri apte per aixecar el 155. Però la prevista i acceptada gestió de l’autonomia per part de l’independentisme no resoldrà els problemes de fons, les raons per les quals el moviment republicà, collat per la repressió de l’Estat espanyol, no és capaç d’actualitzar la seva estratègia, més enllà d’apel·lar a la lògica ampliació de la majoria social. El nus és massa gros. I tot es resumeix a guanyar temps i, potser algun dia, veure-hi més clar. Esperar què passa mentre es recuperen les posicions perdudes, si és que la Generalitat autonòmica torna algun dia a ser el que havia estat. Comprovar si, amb la calma a la Generalitat, millora la sort dels presos i dels investigats, tenint en compte la importància que els tribunals donen al context polític. El nus continuarà allà. Amb l’ANC esventrada, i JxCat, ERC i la CUP amb divergències estratègiques i tàctiques tan de fons, ningú no pot esperar una legislatura plàcida. Encara menys si es confirmen els pitjors pronòstics: la repressió no baixarà encara que els partits independentistes renunciïn a la república, sinó que se li donarà carta blanca, i afegirà inestabilitat a un mandat nascut sobre la corda fluixa. Una corda amb un nus gegantí que la pot fer ensopegar massa d’hora.