De vacances en plena crisi

Una de les imatges de la setmana és l'encaixada de mans de la patronal i els sindicats pactant moderar salaris a canvi de més ocupació i de millor qualitat. És d'agrair que en temps de crisi els sindicats i la patronal hagin modificat les seves actituds en pro d'intentar crear llocs de treball, i més quan el Parlament espanyol ha estat de vacances des del 17 de desembre fins al passat dimarts 9 de febrer. Un mes i mig de vacances parlamentàries que, lluny de la demagògia que els polítics no fan res, és difícil de justificar en temps de crisi. No vull caure en l'error d'ignorar que la vida laboral d'un diputat és intensa, allunyada de la seva família i amics, i que sovint és una activitat que requereix d'un grau important de vocació per poder-la exercir. Ara bé: on eren els diputats aquest mes i mig de crisi per justificar que no eren al seu lloc de treball, per molt que els empari un reglament caducat? On podien estar millor que asseguts al seu escó del Congrés intentant, com ho faran la setmana vinent, trobar punts d'acord per afrontar conjuntament l'augment de l'atur? On eren, per haver deixat el protagonisme als sindicats i a la patronal com a màxims exponents de salvació? Ves per on. Les llargues vacances parlamentàries han aconseguit visualitzar que un dels salvadors dels treballadors i els empresaris sigui Gerardo Díaz Ferrán, el president de la CEOE. Un dels personatges amb menys credibilitat davant la classe treballadora i empresarial perquè, entre d'altres afers, la seva gestió va portar a la ruïna el passat mes de desembre l'empresa Air Comet. La patronal holandesa va dir que empresaris que, com Díaz Ferrán, havien deixat milers de persones a terra sense poder viatjar per mala gestió d'una companyia d'aviació, eren a la presó.

Aquest fosc personatge de 67 anys que ha fet diners com a transportista de viatgers i més tard com a gestor d'agències de viatges, ha esdevingut pocs dies després de la fallida d'Air Comet el personatge que s'ha assegut en una taula per signar un pacte amb els sindicats per donar estabilitat, seguretat i confiança a les empreses i als treballadors.

Julio Anguita, l'anterior líder d'Izquierda Unida, deia que es relaxava assegut al seu escó del Congrés quan no havia d'intervenir. El so de les intervencions dels altres parlamentaris li produïen somnolència. Aquesta situació la senten molts parlamentaris. Però, abandonant les vacances i asseguts al seu escó, almenys haurien donat la sensació que estan preocupats per la situació.