Opinió

Tribuna

Escriptors de la terra

Aquest mes voldria parlar-vos dels darrers llibres de dos amics i prolífics lletraferits amb qui compatim dècades de compromís periodístic sobiranista, difícil de mantenir i poc reconegut. Es tracta de Xavier Garcia i Pujades, cofundador del partit ecologista Alternativa Verda, i de Lluís Busquests i Grabulosa, cofundador de l’Ecofòrum de la Garrotxa i biògraf de Lluís Maria Xirinacs del qual va ser fidel col·laborador. En Garcia (Vilanova i la Geltrú, 1950) acaba de publicar El Sud de nou revisitat (Cossetània Edicions), II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé.

En Busquets (Olot, 1947), exprofessor de literatura, ha publicat recentment una nova novel·la: Llums de Sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d’un batxiller d’avui (Balasch Editor); un llibre magníficament il·lustrat per Jordi Junyent, col·laborador plàstic de Joan Brossa. És la història d’una nissaga, els Serrat, que comença en la Guerra Civil i que acaba en el “gegantisme tecnològic” que simbolitza el sincrotró Alba de Cerdanyola, on treballa Aurelién, professor de física de partícules. La trama narrativa, molt ben documentada, circula per indrets i carrers emblemàtics de la seva ciutat nadiua. Com en Garcia, que coneix cada racó de la terra ebrenca, en Busquets ha trepitjat tots els més singulars paratges de la Garrotxa. Els seus referents literaris són els nostres Prudenci Bertrana, Mercè Rodoreda, Pere Calders i Jaume Cabré. La seva línia assagística ha estat el tema bíblic: set llibres publicats del 2006 (Última notícia de Jesús de Natzarè) al 2017 (Déu, el mal i el meu càncer). Amb ells he viscut les experiències autogestionàries del Diario de Barcelona, i de la revista Userda (1977-2006), impulsada pel Col·lectiu de Periodistes Ecologistes, dirigida en la seva segona època pel també amic i periodista Xavier Borràs. Aquells combats en defensa de la llibertat d’expressió van enfortir la nostra mútua complicitat amb un periodisme arrelat als problemes polítics, socials i ecològics. Celebro la seva constància i la seva vocació que estimula també la meva. Les nostres literatures dialoguen i, amb estils diferents, es retroben periòdicament sobre qüestions actuals que ens preocupen. Compartim anhels i utopies. Somniem una Catalunya lliure de pressions espúries, com ara les derivades de la repressió actual de l’Estat espanyol sobre el procés. I tots quatre –hi afegeixo Borràs, col·laborador també en aquella etapa del Brusi (1983/84), autor de Manduca atòmica, Joan Oliver tal com raja i actual director d’Ecodiari– enyorem els consells ètics que ens donava Pere Quart en el Finestral del diari. “Podem anomenar democràtic un règim governat per hereus directes de la dictadura, mitjançant els vots en gran part analfabets o semianalfabets –i no pas per culpa d’ells!– de l’Espanya encara sotmesa per ignorància als més variats i anacrònics caciquismes?”, es preguntava el poeta el 1981 quan va escriure el pròleg de L’econacionalisme. Quanta raó tenia! Garcia, Busquets i Borràs, escriptors arrelats a la terra-pàtria, no són el que se’n diu personalitats mediàtiques però el seu laboriós treball periodístic i literari, cadascun amb el seu nivell i especialitat, serà d’obligat estudi per la llibertat intel·lectual que respira.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.