Alternatius

Hi va haver un temps en què estaven de moda els anomenats outsiders, els diferents entre la massa, els marginats que destacaven entre els destacats oficials, els que trencaven normes. Alguna cosa d'això hi ha en diversos personatges que aquesta setmana han donat símptomes, volent o sense voler, de vida alternativa. Ernest Maragall, el conseller d'Educació, va trencar la rutina amb unes sinceres paraules. Les declaracions públiques dels polítics són el pa de cada dia i, al mateix temps, el principal aliment d'això que se'n diu desafecció ciutadana. Empatxen, i per un dia que algun subministra un contingut sucós, el fan callar. El que va opinar Maragall interessa no ja pel que va dir de la fatiga que causa el tripartit (que ho sap tothom), ni tampoc per la reclamació d'un grup parlamentari propi del PSC a Madrid (això sí que ja cansa). La millor opinió és quan va dir: «El nostre sistema de partits ja ha donat tot el que havia de donar de si. Són uns partits especialitzats en la supervivència, però incompetents en la relació amb la societat.» És precisament la reacció dels seus col·legues el que li dóna més la raó. En l'aspecte laboral, aquesta setmana també hem assistit al primer judici relacionat amb el cas Millet. Un moment, no celebrin res. El judici és per la demanda presentada Gemma Montull pel seu acomiadament del Palau de la Música després de descobrir-se l'espoli que el seu pare i Fèlix Millet han confessat. Gràcies a ella hem descobert que una directora financera que cobra 8.566 euros al mes es dedica en realitat a fer de conserge (portar diners del banc al seu pare i a Millet) i no sap res de moviment de diners. És, a part de prendre el pèl, com estar a l'atur i fer-se dir tècnic en oci permanent. I parlant d'oci permanent, l'outsider de la setmana ha estat sens dubte Jaime de Marichalar, esborrat del web de la casa reial, que ja no és duc de Lugo ni Grande de España i que fins i tot l'han tret del Museu de Cera de Madrid, tan hieràtic com en la vida real. De la nostra memòria, però, ningú esborrarà aquella gran frase quan va néixer el seu primer fill amb la infanta Elena: «El pobre se parece a la madre.»