Savis que rectifiquen

Les paraules del conseller Ernest Maragall sobre el tripartit han estat repetides fins a l'extenuació: «Experiment», «fatiga dels catalans», «artefacte inestable». El rebombori generat pel titular d'Educació ha provocat crítiques però també una aferrissada defensa de companys de partit i d'executiu com Antoni Castells. Es reclama llibertat d'opinió sobre temes polítics per als consellers. I prou que tenen raó, aquells que impetuosament han exigit carta blanca per a Maragall a l'hora d'opinar sobre el tripartit i sobre el que vulgui. Sempre és d'agrair que es vulgui canviar tics inapropiats de la nostra política. Rectificar és de savis. I si un dia es va destituir un conseller com Carretero, que va fer valoracions polítiques, perquè desagradaven a la Moncloa i al president d'aquell moment –per cert, germà de l'actual conseller que ha esvalotat el galliner–, ara deu ser que consellers com Antoni Castells que ja estaven en aquell tripartit s'adonen de l'error que va suposar tal censura, que fins i tot va arribar a provocar l'expulsió del conseller opinador amb una remodelació de govern inclosa que només va generar inestabilitat. Perquè dir que Zapatero és un demagog és una opinió política que avui en dia va en boca de molts i qualificar el tripartit de Dragon Khan no difereix de qualificar-lo d'artefacte inestable. Per tant, és ben segur que és una rectificació, perquè si no fos així voldria dir que en realitat el que es defensa és que un conseller té dret a opinar però només si és dels meus. I en cas contrari se'l pot crucificar amb acusacions d'irresponsabilitat, infantilisme i totes aquelles frases fetes dels que s'atorguen el monopoli de la seriositat i la responsabilitat. Però vull creure que no estem davant un pensament tan poc edificant.