Geografia literària

El professor Llorenç Soldevila em cita en un bar de la plaça Nova d’Argentona. Fa sol, però ens refugiem dins perquè no tenim edat per a segons quines exposicions a la intempèrie. Em fa a mans l’últim volum de la seva magna Geografia literària, dedicat a les Illes Balears i Pitiüses. L’havia vist a la llibreria Quart Creixent de Palma, la setmana passada. No sabia que un text meu hi figurés. Està tret d’El net del pirata i fa referència as Castell de Menorca, on vaig fer el soldat. Ja havia fet sortir un article meu sobre Mataró al volum corresponent al Maresme. Mentre estic distret fullejant el llibre, paga els cafès que ens hem pres. La seva generositat no té límits i la meva falta de reflexos cordials, tampoc. En dos dies he estat carn de dues antologies. Ahir vaig rebre Terra de lletres, on Jordi Llavina rescata un altre text meu sobre Mataró. En aquest llibre tinc per companyia Pla, Gaziel, Pedrolo, Monzó... En el de Llorenç Soldevila, tots els escriptors que, en català, han projectat interès sobre l’arxipèlag, illencs o no.

En Soldevila és un colós, un tità. Com diu Josefina Salord en el pròleg del volum que ens ocupa, “talla l’alè”. En la Geografia literària no es limita a aplegar textos cèlebres o més o menys coneguts sobre ciutats, paisatges i indrets. Ell va a aquestes ciutats i paisatges i rescata dels arxius, les cases o dels autors escrits que hi fan referència. “M’ha sorprès la potència literària d’Inca.” Per si no fos prou, fa fotos dels llocs descrits, de la casa on va néixer tal autor, de la tomba on està enterrat tal altre. M’ho explica, i em ve un principi de mareig. Vostès saben què és localitzar cases, monuments i tombes en un lloc que desconeixes? La caserna on vaig fer el servei, hi és. I per si tampoc fos prou, inclou en els llibres que va elaborant la història de les poblacions, les coordenades i la manera de programar el GPS per arribar-hi. L’editorial Pòrtic publica l’obra, però ell ha anat a buscar, també, els patrocinadors que la fan possible. Disposa de col·laboradors, és clar. Em diu que es posa a escriure a les nou del matí i se li fan les dotze de la nit. Això, a casa. Abans hi ha hagut les expedicions. Ara les fa pel País Valencià. Poble a poble, escriptor a escriptor. Un cop completats i publicats els volums dedicats a Barcelona (tres), a les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, a les de Tarragona i les Terres de l’Ebre, a les de Girona i ara a les Illes, li falten Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Compta enllestir el 2020. I nosaltres, que ho vegem, sempre que no ens toqui un cop d’aire dolent. Les produccions de Llorenç Soldevila són estructures d’estat i de Països Catalans, més que moltes accions polítiques, reeixides o no. Em diu: “No ho conec tot, però diria que no hi ha cap altra cultura amb una obra semblant.”