Opinió

Keep calm

El funcionari d’Estremera

No acostumem a sentir testimonis que des de la ‘meseta’ es compliquen la vida denunciant la vergonya democràtica d’Espanya

Un dels testimonis que més m’han colpit aquests darrers dies, per emotiu i per inesperat, és el d’un funcionari de la presó d’Estremera. Es diu José Ángel Hidalgo i va escriure un article al diari digital Ctxt dient que se sentia utilitzat com a funcionari perquè li feien “resoldre de forma ignominiosa un problema que és només polític”, i explicant que sentia vergonya de veure els presos polítics catalans tancats injustament al centre penitenciari on treballa (justament el centre que registra més agressions a funcionaris de tot Espanya).

A més de relatar amb detall com és la seva feina del dia a dia, el funcionari explicava a l’article que ara se li fa insuportable anar a treballar, que sent la “vergonya democràtica d’haver de patir l’espectacle de cinc homes atrapats a la presó per “crims polítics”. I remata: “Aquesta vergonya no és només meva o dels meus companys funcionaris, és la vergonya de tot un país, Espanya, que sempre decep, sempre fracassa i sempre fereix.”

No estem acostumats a sentir testimonis com ell, persones que des del cor de la meseta decideixen complicar-se la vida i alçar la veu en contra del poderós aparell mediàtic, polític, policial i judicial de l’Estat per dir que això que fan contra els catalans és una vergonya democràtica.

Al cap de vint-i-quatre hores d’haver publicat l’article, el funcionari d’Estremera va rebre notícies d’Institucions Penitenciàries: la secretària general l’ha citat per demà, dilluns, i li han aconsellat que hi vagi acompanyat d’un advocat.

Hidalgo demà es convertirà, probablement, en una nova víctima de la manca de llibertat d’expressió d’un Estat que segresta novel·les, fa retirar obres d’art de fires, que empresona cantants per les lletres de les seves cançons, i que ara també castiga funcionaris per escriure articles. Però haurà servit, i molt, el seu article carregat de valentia i dignitat, entre d’altres coses per posar en evidència els silencis clamorosos de tants “demòcrates” d’allà i recordar-los què és la vergonya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.