Unió Europea i europeus
Abans de començar a escriure, trec la pols al meu vell diploma de llicenciat en dret. A veure si m’explico. La Unió Europea és una institució amb les seves regles pròpies, ens puguin agradar o no. L’Estat espanyol està sotmès a les regles de la Unió Europea, al mateix temps que aquesta ha de respectar la Constitució dels estats membres. Aquest fet no ens afavoreix, ja que és una prova evident que la Unió és una institució que integra estats i les constitucions d’aquests estats.
Els organismes d’un estat federal com l’alemany són una altra cosa, a l’igual que els europeus en general. Molts d’ells tenen opinió pròpia, al marge dels qui formen part dels organismes executius de la Unió. L’opinió d’aquests europeus neutrals és molt més oberta a les aspiracions dels catalans i al judici de les suposades malifetes del president Puigdemont i a l’empresonament per rebel·lió d’unes persones que sempre han estat per la pau i pel diàleg.
La lluita que es planteja ara és la del magistrat Llarena del Tribunal Suprem espanyol, contra els jutges de la cort del land federal de Schleswig Holstein. No hi ha cap dubte que el magistrat Llarena rep el ple suport del govern espanyol i que l’ambaixada espanyola a Alemanya fa pressió sobre el govern alemany. En canvi, els jutges alemanys tenen plena autonomia de resolució, ja que aquell és un país en el qual, a diferència del nostre desgraciat estat, el poder executiu està separat del poder judicial.
Els juristes i els advocats de les dues parts tindran un paper important en aquesta lluita. Si els advocats del land federal són quadrats, el resultat serà favorable a l’Estat espanyol. Si no ho són, poden adonar-se que les interlocutòries del jutge Llarena són una fantasia, digna d’un jutge quadrat i alguna cosa més, que m’estalvio de dir.
Tot això serà llarg. La base de la protesta, o sigui nosaltres, s’ha de mantenir amb calma, com va demanar el president del Parlament. Això no vol dir que abandonem la ràbia que portem dins. I parlo en nom propi. Els qui han de treballar són els advocats i tots aquells que poden tenir influència sobre la resolució, preferentment alemanys. La premsa i els mitjans de comunicació d’aquell país ens ajuden força. Aniria bé que a Catalunya tinguéssim un premi Nobel, per exemple, que ens defensés, però no l’hem tingut mai, ni el tindrem mentre siguem una “región de España”. Però tenim col·lectius de científics, d’homes de lletres i artistes, que tenen talent, que són coneguts a Schleswig Holstein i es poden manifestar. Del món de l’Església només s’ha pronunciat com calia l’abat de Montserrat, mentre els bisbes o miraven al cel –on pensen anar–, o han fet declaracions de pau i fraternitat entre els homes, oblidant que hi ha un principi superior que és la justícia.
Els catalans som europeus per geografia i per sentiments. Pertanyem a un estat que és membre de la Unió Europea des del 1986. El paper dels catalans en els governs espanyols ha estat sempre nul: cap president del govern ha estat català des del general Prim i no hem tingut cap ministre econòmic i amb poders, tot i els magnífics economistes que hem tingut i tenim. No hi ha més remei que posar tot els nostres actius d’homes i dones europeus a la graella, sobretot juristes, per a dialogar amb els homes i dones d’una cort judicial, d’un estat federal membre de la Unió Europea.
