L’enèsima presa de pèl

Que ens prenen el pèl, ho tinc clar; el que no sé és fins a quin punt en alguns casos ens el deixem prendre. Parlo de pressupostos, d’infraestructures i de projectes i promeses que transiten entre la tragicomèdia i el drama més pervers. Posem-hi nom i situem-nos en el mapa: A-27 i Montblanc. La necessitat de construir una autovia que connectés el mar (el port de Tarragona) amb l’interior del país (plana de Lleida) no l’ha discutit mai ningú; al contrari, des de tots els àmbits econòmics i polítics fa dècades que es reclama, considerant-la infraestructura clau per a la competitivitat de les comarques del sud.

Consensuada la necessitat de fer la nova via, la discussió que hi havia sobre la taula fa una vintena d’anys era sobre el traçat que havia de tenir l’autovia des de Tarragona fins a Montblanc i finalment es va escollir el que passava pel Morell i arribava a la Vila Ducal salvant el coll de Lilla a través d’un túnel. Mentre es decidia tot això hi havia una altra infraestructura estratègica, el TAV, que estava en construcció. El seu pas per Montblanc va provocar maldecaps i sobrecostos importants a causa de la inestabilitat d’un terreny format per argiles expansives que, com ja havien alertat pagesos i veïns de la zona, no es deixen dominar tan fàcilment. El febrer del 2008 –quan tothom era coneixedor dels citats problemes del viaducte del TAV– el govern de Madrid va aprovar la licitació de diverses obres, entre les quals les de l’esmentat túnel del coll de Lilla per on ha de discórrer el tram encara pendent de l’A-27. Les obres no estan fetes. Primer va ser la crisi econòmica, que ho va retardar tot, i ara, deu anys després, l’obra s’atura de nou perquè resulta que cal modificar el projecte a causa de –oh, sorpresa!– les argiles expansives que hi ha al terreny. 31 milions de sobrecost i l’enèsim retard de propina. Amb modificació inclosa la broma puja 115 milions, però per a enguany només en pressuposten 6,4 per pagar el canvi de plans. Empassar-nos això ara és deixar-nos prendre el pèl, si és que encara ens en queda.