Elogi als polítics republicans

Alguns actors polítics han impulsat el relat que els històrics fets de l’octubre català són fruit exclusivament de la voluntat popular anònima. Una estratègia, al meu entendre, mesquina. Evidentment que la ciutadania va tenir un paper protagonista en aquells dies intensos. Però resulta grotesc oblidar qui va fer possible que les urnes existissin i qui va garantir tot el dispositiu de l’1-O. Que sense la gent no hauria estat possible és una evidència. Que sense el govern Puigdemont-Junqueras a la sala de màquines ni se n’hauria parlat, de l’1-O, és quelcom que alguns voldrien amagat o si més no diluït en un discurs d’èpica de les masses. Els ciutadans van rebre les garrotades de la policia defensant els col·legis. Els governants van patir el cop més dur: el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, els consellers i conselleres, la presidenta del Parlament o Marta Rovira, Anna Gabriel, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. No ho oblidem; tots ells, en presons o a l’exili. I molts altres, com ara Jové, Salvadó, etc., amb imputacions greus. Fer discurs antipolític, en moltes ocasions ple de frivolitats, des del sofà de casa mentre els nostres governants pateixen presó i exili és quelcom que ens hauria de fer reflexionar. Jo he decidit plantar-me davant determinats comentaris d’independentistes alliçonadors. Ja en tinc prou amb la crueltat que gasten massa unionistes. Perquè la crítica política és legítima, i les decisions preses estan sotmeses a judici i poden haver estat errònies fins i tot. Però no em semblen admissibles les lliçons abrandades d’alguns que bramen des del confort de qui no té el perill de passar 30 anys a la presó. Més encara quan van dirigides a qui s’ho ha jugat tot per un país millor, quan la tònica general és mantenir-se ben instal·lats en els càrrecs. I fins i tot trobo injustos els retrets a aquells que, amb estratègies que puc compartir o no, s’hi juguen el físic ara mateix agafant el relleu en plena ofensiva judicial espanyola. A risc que no sigui popular vull fer un elogi dels polítics republicans que tenim i que no sempre tinc clar si ens els mereixem.