‘El novio de la muerte’

Si avui veu un canal d’informació a la una de la tarda veurà un senyor de cabell gris que es diu Íñigo Méndez de Vigo amb el rètol Portaveu del govern espanyol. Compte amb l’esclat de color, perquè si ha vist la televisió durant la Setmana Santa potser recorda l’última imatge de Méndez de Vigo i no era tan acolorida: apareixia a Màlaga envoltat del verd caqui dels legionaris i cantant amb les galtes inflades El novio de la muerte. I què? Doncs que va enganyar tothom! En acabar l’últim Consell de Ministres i com si sospités que la gent l’escolta amb una maleta feta esperant que La Moncloa li dicti l’oci, Méndez de Vigo va regalar –com cada divendres– les seves “recomanacions”. “Els recomano que vagin al teatre. Al María Guerrero, a Madrid, fan El concierto de San Ovidio de Buero Vallejo. A Conca comença la famosa setmana de música religiosa. Al Valle del Jerte celebren La fiesta del cerezo en flor. I si tiren cap al nord, el Museu d’Altamira a Santillana del Mar homenatja la dona amb l’exposició de pintura Territorio de luz”, va recomanar Méndez de Vigo. I què va fer ell? Doncs passar olímpicament de Buero Vallejo, de Conca, del Jerte i d’Altamira perquè tenia un lloc a primera fila amb Zoido, Catalá i Cospedal per viure la processó de la Legió a Màlaga i cantar El novio de la muerte, “Soy un novio de la muerte / que va a unirse en lazo fuerte / con tan leal compañera...”, diu l’himne que va néixer en un cabaret i que els ministres d’un estat aconfessional van cantar com si fossin Lola Montes al pas del Tercio Alejandro Farnesio amb el Cristo de la Buena Muerte. S’imagina Angela Merkel, que passava la Setmana Santa a l’illa canària de La Gomera, arribant a l’hotel i veient a la televisió l’entregat ministre d’Educació i Cultura espanyol cantant l’himne de la Legió de Millán Astray? La decepció de saber que Méndez de Vigo té plans que no recomana ja no té remei. Però si Merkel no torna l’any que ve a La Gomera i no diu per què, que ningú li ho tingui en compte.