Del ‘Brexit’ a l’‘Spexit’ 

O el que és el mateix segons la flexible llengua anglesa, el Brexit significa que Anglaterra marxa de la UE, el Grexit en referència a la greu crisi econòmica a Grècia i posteriorment mig es va aplicar a Espanya, l’Spexit, davant la situació de l’economia espanyola i l’alta prima de risc que arribà. Novament apareix el concepte de l’Spexit per a Espanya, degut a la pèrdua de valors democràtics en el si de la UE, per l’increment de l’estat autoritari, la retallada de llibertats i per la no divisió de poders.

I una raó fonamental, l’empresonament dels representants polítics escollits democràticament pel poble de Catalunya, farà que Espanya ja no seguirà sent igual amb una Catalunya que se’n vol anar. Que vol i voldrà fugir de l’Estat repressor, del l’espoli econòmic, que els seus drets no siguin reconeguts. Res estrany, en casos semblants ho han fet tots els països que eren colònies o tractades com a tals al món contemporani..

En la conjuntura present seria més precís dir que Catalunya, en la seva específica personalitat nacional, en la seva definició com a llengua i cultura pròpia, és expulsada d’Espanya. Altra cosa no es pot dir d’un Estat que segresta les institucions catalanes amb l’article 155, empresona càrrecs electes, acorrala el President de la Generalitat de Catalunya i res no fa per apaivagar, més aviat al contrari, l’animadversió, quan no odi, contra tot el que manifesti la catalanitat més àmplia o el simple catalanisme.

El fet de Catalunya acapara les portades de tots els mèdia internacional. Ha fet virar l’opinió pública mundial manifestant-se majoritàriament a favor del dret a decidir dels catalans, cada cop hi ha més gent a Europa que creuen que en la solució política del fet català es juga el concepte democràtic a la UE i a la resta de països democràtics.

La detenció del President Puigdemont és d’una dimensió inabastable. Ha creat una caixa de Pandora amb multitud de problemes afegits. Així ha mostrat als partits sobiranistes que res no podran esperar de l’Espanya del 155, PP, PSOE i Cs. Vulguin o no vulguin s’han de posar d’acord. També minva amb pas de tortuga, de moment, la cara repressora del PSOE. Els anomenats socialistes sempre seran uns titelles amb mala consciència al costat de la brutalitat de l’espanyolisme més arnat i excloent. Uns PP i Cs que lluiten per veure qui és més autoritari. Darrere seu no s’hi veu cap proposta política, cap sortida negociada. Només hi ha imposició i força.

Els bascos sempre han anat i van a la seva, com ara en no donar suport als pressupostos, és cert que ens defensen, i alhora maten dos ocells d’un tret. Ho fan per ells i també per enfrontar-se a la voluntat centralitzadora de l’exaltat nacionalisme espanyol tot llimant vots del PP a Euskadi i anul·lant la dreta extrema de Cs al seu territori.

Un ‘Spexit’ que avança. Jutges embogits de rojigualda parlant de rebel·lions inexistents, igual que un exfalangista fanàtic ahir reconvertit a la democràcia com Aznar. Tot en una olla barrejada que serveix per a la caverna, però no serveix en una Europa que malda per tancar adhesions democràtiques en temps de crisi i dubtes continuats.

La voluntat de Catalunya tindrà entrebancs i repressió, sofrirà condemna vers herois com el major Trapero o els nostres polítics que, ferms en la defensa dels seus ideals democràticament exposats i avalats per la població, seran perseguits, però hi ha un fet indiscutible: si ens mantenim fidels al país sumarem persones i partits, opcions ideològiques ara allunyades, per construir un futur millor. Per nosaltres i els nostres descendents.

Les xarxes socials no paren de fer referències contínues a l’actitud d’Espanya a Cuba el 1898. Tenen raó, l’espanyolisme caspós és molt i molt semblant. Hi ha una diferència fonamental, ara no poden fer guerres físiques, sí ideològiques i propagandístiques. Però al segle XXI hi ha democràcia estesa en un món global. A la llarga la democràcia i la voluntat majoritària dels catalans triomfarà.

Un punt final, l’esquerra espanyola no ajuda la democràcia a Catalunya per pensar igual que la dreta. Uns i altres no tenen cap proposta per a Catalunya i així mai no s’ha fet una nació. Espanya, condemnada a l’Spexit.