A la tres
Puigdemont ‘style’
Milers i milers de ciutadans, d’aquest país i de molts altres d’Europa (perquè aquest ja és un tema europeu), estaven pendents ahir al matí de la sortida del president Carles Puigdemont de la presó de Neumünster, que és aquesta ciutat alemanya que mai s’hauria pensat tenir una campanya de promoció turística tan important. Puigdemont es va fer esperar (o perquè feia tràmits o perquè així a mesura que passava el temps l’interès anava in crescendo) i no va sortir fins gairebé les dues en punt. L’esperava un núvol de càmeres i fotògrafs. I, conscient que les principals cadenes de notícies de mig món estaven retransmetent en directe la seva compareixença, què va fer? Doncs va fer un Puigdemont style. Agraïments i reflexions. En alemany (Guardiola style) i en anglès (i més tard en català), Puigdemont va fer un discurs educat, simple i, sobretot, en un to més que correcte, sense fatxendejar ni gallejar. Va agrair els missatges de solidaritat rebuts de ciutadans de diferents països: Estats Units, Regne Unit, Japó, França, Suïssa, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Portugal, Mèxic, Turquia, Espanya i Catalunya (ja es veu clar que és un afer intern espanyol, el seu cas), i va arribar a agrair fins i tot el suport dels presos que li havien fet més fàcil l’estada a Neumünster. Va posar uns quants punts a les is (“aquesta és una lluita no només per la independència sinó sobretot per la democràcia”) i va advertir Europa del problema que té davant “l’onada de democràcia tova” que s’hi registra. Podia haver sortit fent el senyal de victòria, ironitzant sobre el ridícul que ha fet la justícia espanyola o fent escarni de ves a saber què. Però no. Va demanar l’excarceració dels presos polítics que hi ha a Espanya, és clar, però va insistir sobretot en la necessitat de diàleg i de resoldre el conflicte políticament. No em vull ni imaginar què haurien fet la majoria de líders polítics espanyols (i els seus periodistes i mitjans afins) si la cosa hagués anat a l’inrevés. Tots tenim al cap el munt d’ocasions en què líders polítics, ministres, presidents i expresidents espanyols, davant del que ells han considerat una victòria, han optat per intentar ridiculitzar-nos i insultar-nos. Puigdemont style. Una nova lliçó per demostrar-los que és (som) diferents. També en això.