Llarga vida i prosperitat

El segle passat ens va deixar pensadors i pensaments conspicus. Alguns de molta anomenada, d’altres d’amagats en suports modestos, com ara lemes universals popularitzats en humils pintades als murs o màximes eternes en guions fugissers de pel·lícules o sèries. Veient la situació actual, em ve al cap una gran frase de Mr. Spock, un dels personatges protagonistes de la saga Star Trek, quan, encarnat per un deliciós Leonard Nimoy d’orelles vulcanianes, va dir, citant al seu torn Conan Doyle: “Quan eliminem tot l’impossible, el que queda, ni que sigui improbable, ha de ser la veritat.”

Quantes amonestacions ha rebut l’economia catalana en aquests últims temps? Quantes amenaces dubtosament documentades s’han emès? Quants insults impúdics als mitjans i a les xarxes? La realitat és la que és, i és impossible enfonsar una economia catalana tan fàcilment com voldrien alguns. Ens caldran uns anyets de perspectiva per valorar el que s’ha esdevingut, és cert. Però les últimes xifres de la comptabilitat de l’Estat indiquen que el Principat continua sent el seu motor econòmic i que cada cop hi té més pes. El PIB català, que el 2013 equivalia a un 18,8% de l’estatal, va passar a ser-ne un 19,2%, ponderació que, a més, va créixer una dècima el 2017. Tot plegat referma una altra reflexió de Spock: “La falta de dades és una invitació al perill.” Observem-les, doncs.