Basat en fets reals

Ara moltes pel·lícules es promocionen dient que estan “basades en fets reals”. No és una estratègia comercial. És una manera de fer-se perdonar les incongruències dels guions. “Això no lliga”, diu un espectador. “Però està basat en fets reals.” “Aquesta història no s’aguanta”, diu el productor. “Direm que està basada en fets reals.” Representa que els fets reals són una olla comparats amb els ficticis, on tot lliga. La majoria dels guionistes d’ara no saben lligar res. Comencen bé, però al cap de mitja hora tot s’enfonsa. “A la vida també tot s’enfonsa.” Basada en fets reals, doncs. Quan els fets són històrics, per exemple la vida de Churchill, personatge molt explotat pel cine britànic des que hi ha el Brexit perquè va ser el defensor del “nosaltres sols ens en sortirem”, es dona per entès que són reals. Mal fet: Churchill no havia pogut preveure el Brexit que a la pel·lícula defensa amb ardor premonitori.

Un dia o altre s’haurà de fer una pel·lícula del procés independentista català. Tothom ho diu: “És com una pel·lícula.” De moment ens limitem a seguir-ne l’evolució pels diaris i pels llibres que se’n publiquen. Aquests llibres tenen un problema: el final és sempre provisional i decebedor. Mentre els llegeixes saps que l’empresonament de Carles Puigdemont a Alemanya, que ho canvia tot, no hi sortirà perquè s’acaba de produir avui mateix. Si hi arriba a sortir perquè és un llibre molt en calent, no hi surt l’alliberament, que també ho canvia tot i també ha tingut lloc avui. Amb les diaris passa igual. Al vespre han quedat caducats els del matí. Haurien de sortir cada hora. O cada cop que hi hagués una notícia, com feien alguns diaris de Mèxic, segons llegeixo en els dietaris de Bladé i Desumvila sobre el seu exili en aquell país. Dijous a la nit havia d’intervenir en la tertúlia del Més 3/24 que presenta Xavier Graset. Em vaig passar el dia rumiant què diria sobre les acusacions gravíssimes que al matí l’Audiència havia projectat sobre Josep Lluís Trapero, el cap dels Mossos. A mitja tarda es va saber que Puigdemont havia sortit de la presó, i no vam parlar de res més. Haurà de ser una pel·lícula trepidant. No sé si la sabrem fer. Som cinematogràficament uns encantats. Amb molts girs de guió. Una pel·lícula que ho tindrà tot: bons i dolents, herois i traïdors, reis, política, judicis, presons, espionatge, persecucions, països diversos... Amb un sol d’aquests ingredients, Hollywood feia una pel·lícula sencera. Si hi eren tots, els sortia Ben Hur, que dura tres hores. Hi haurem d’introduir una història d’amor, perquè sigui completa. No sé si el resultat final serà creïble. Els informes fantasiosos del jutge Llarena i la política de Rajoy no hi ajuden. Haurem d’explotar a fons el “basat en fets reals”.