Mots a la gàbia

Llegia l’altre dia una frase d’un diari internacional que més o menys deia: “Aixequen les barreres de peatges en protesta per l’empresonament dels líders polítics que van fer el referèndum sobre la independència de Catalunya”. És una frase que, així de neutra, sense cap referència a l’ús o no de la força, sense dir “presos polítics”, sense afegir el qualificatiu d’il·legal al referèndum, podria suscitar un consens que podria signar una majoria molt transversal del nostre país. El problema és si es fa una desconstrucció de la frase. M’explico: fixeu-vos que, per a cadascuna de les paraules de l’afirmació hi ha una llei, una sentència del constitucional o resolució judicial que prohibeix, desmenteix o matisa cadascun dels conceptes. Per a totes. La independència? Il·legal. El referèndum? Prohibit. Els líders polítics? Anul·lats. I així totes les partícules que componen el titular. S’ha arribat a un punt de distorsió de la realitat (el conjunt de la frase) que per debatre de qualsevol altra cosa, cal fer abans un debat sectorial, paraula per paraula. Fins i tot quan es parla de “protesta” cal explicar també que hi ha una llei mordassa que retorça fins a l’arbitrarietat aquest dret a la queixa. I que des del 2015 hi ha unes protestes que, amb igual naturalesa, unes són considerades terrorisme i les altres no. Hi havia una època que si cremaves un contenidor a Hernani era terrorisme i si el cremaves a Albacete era una bretolada; i ara s’està anant cap aquí. Però l’anàlisi gramaticolegal de la frase encara no ha acabat. Fins i tot el concepte Catalunya no genera consens perquè de la seva consideració en genera un interès partidista. Hi havia una llei orgànica espanyola anomenada Estatut que ho resolia i deixava clar què era, legalment, Catalunya. Però al cap d’uns anys va venir el Tribunal Constitucional a tombar-ho. I és clar, de la frase no m’oblido dels peatges. Perquè fins i tot això desperta controvèrsia: a Catalunya les seves barreres les aixequen els CDR i això es considera terrorisme mentre que a Madrid les aixeca el govern espanyol i se’n diu rescat.