‘La Llumanera’

Finalment conec en persona Lluís Costa, director científic del Campus de Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona. El seu interès per la emigració catalana a Amèrica al segle XIX va fer que projectés atenció sobre la revista mensual La Llumanera de Nova York, publicada en aquella ciutat entre 1874 i 1881 íntegrament en català, tret d’alguns anuncis. Fa temps Costa m’havia escrit per preguntar-me si Artur Cuyàs, el fundador i director de la revista, era parent meu. Ho devia fer per obtenir més informacions sobre el personatge però no li’n vaig poder dir res. Ara em crida a Girona, entre altres motius, per entregar-me el llibre que va resultar de les seves investigacions: La Llumanera de Nova york, un periòdic entre Catalunya i Amèrica. Em porta a dinar a Can Xifra dels afores de Sant Gregori, un restaurant de cuina casolana de grans dimensions que es deu omplir de gironins els caps de setmana. Cargols “a la sal” excel·lents. M’explica que durant uns anys va ser l’arxiver municipal de Begur. Va quedar parat de la quantitat de gent vinguda de Cuba que volia trobar els seus orígens familiars a la població. Va descobrir que, en un moment determinat del XIX, cinc-cents dels mil habitants que Begur tenia van emigrar a Cuba. La meitat, aviat està dit. Va anar a l’illa, i hi va trobar altres punts d’interès de caràcter més general i erudit. Em dona el llibre que els conté. “Si no visqués a Girona, viuria a l’Havana.” No ho havia sentit mai de ningú.

A casa, llegeixo les investigacions sobre La Llumanera. Des de Nova York es distribuïa a la majoria de països americans on hi havia catalans. Es veu que va ser un bon negoci. Lluís Costa situa la revista dins el moviment de la Renaixença. Està molt ben vist: militància de la llengua, informació sobre els Jocs Florals, interès per Josep Anselm Clavé, reclamació d’una ortografia catalana... Serafí Pitarra va actuar de corresponsal des de Barcelona. En tenia al Perú, Mèxic, Bogotà, San Francisco... tots catalans. L’il·lustrador era Felip Cusachs, originari de Mataró. Va aplicar a La Llumanera la tècnica de gravat que ell mateix utilitzava a The Daly Graphic, el primer periòdic il·lustrat del món. La Llumanera va ser el tercer. S’ha de dir que els promotors i lectors de la revista, tots benestants, eren contraris al fet que les colònies s’independitzessin d’Espanya. En Costa i jo no vam poder evitar parlar de l’actualitat catalana, és clar.

Li pregunto què és el Campus de Comunicació Cultural i Corporativa que dirigeix. Forma periodistes, però com que hi ha pocs diaris que en reclamin es tracta que els alumnes es puguin bellugar amb solvència en la gestió cultural o en l’elaboració i divulgació de novetats o notes d’interès. El periodisme, de La Llumanera a ara...