Porcs

Se m'arriba a fer incomprensible la fam desmesurada que és inherent al sistema capitalista en què vivim. S'arriba a entendre –no vol dir compartir– que hi hagi persones que vulguin guanyar molts diners, moltíssims, i que tinguin pocs escrúpols a l'hora d'executar els mecanismes necessaris per aconseguir-ho. Però no m'entra al cap que quan ja n'han aconseguit una quantitat desmesurada encara en vulguin més, i que gaudeixin comptant-los i recomptant-los, com aquell Oleguer malalt mental de L'Escanyapobres, de Narcís Oller. Encara es fa més difícil acceptar que aquesta gent que no sap què fer dels cèntims contempli amb indiferència l'espectacle de la mort quotidiana de milers de persones perquè no tenen res per menjar. Aquesta crisi d'ara, en definitiva, té aquest únic objectiu: que els rics siguin més rics i els pobres, més pobres. M'explicava el meu amic irlandès que Irlanda està a punt de ser eliminada de la vergonya de figurar entre els PIGS (Portugal, Ireland, Greece, Spain), els porcs de l'economia europea, i que potser en la i els substituirà Itàlia, però que, per aconseguir-ho, hi ha hagut unes retallades dràstiques de sous... dels pobres i de la classe mitjana, però no dels alts càrrecs, que, teòricament, els han vist reduïts en el mateix percentatge que la classe mitjana però a la pràctica han resultat beneficiats per uns suplements de productivitat –guanyats en horari laboral, sense hores extres– que només s'havia de donar als que excel·lissin però que han acabat cobrant tots, de manera que, a través d'aquest procediment, aquests alts càrrecs no han perdut gens de sou. Són els únics que no hi han perdut. Mentrestant, els problemes de les persones que hi arribaven amb prou feines i ara no hi arriben de cap manera no importen ni als privilegiats ni al govern. Europa està tan contenta que, si persisteix en aquesta línia, trauran definitivament Irlanda de la paraula ignominiosa.