I si Merkel ja ho veu?

Primera entrevista. Marta Rovira va parlar ahir al diari suís Le Temps. La secretària general dels republicans es vol instal·lar a Ginebra, hi busca feina. “No podia arriscar-me a estar entre 20 i 30 anys a la presó”, va dir, tenint com té una filla de set anys, l’Agnès. El dia que va anunciar que marxava a l’exili ja va confessar en una carta als militants d’ERC que a Barcelona se sentia en una presó interior. Aquell dia el jutge Pablo Llarena tornava a empresonar cinc companys seus: Carme Forcadell, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, i augmentava fins a nou la xifra de presos polítics catalans. Rovira comença a moure’s en el front actiu de l’exili. Les ordres de detenció europees i internacionals fan que quatre estats (tres dels quals dins la UE) es mirin de reüll, mentre Alemanya ja ha descartat la rebel·lió, i Espanya demostra que no entén cap més llenguatge que no sigui un càstig brutal i exemplar a costa de vulnerar drets humans i polítics. La bel·ligerància espanyola es passeja per Europa. Esteban González Pons escriu barbaritats a tots els eurodiputats i una diplomàcia enfurismada exhibeix les maneres d’un estat que es diu democràtic i que no actua com a tal. ¿I si Merkel ja veu que Rajoy només radicalitzarà el conflicte i que, en canvi, per protegir-lo, la UE haurà d’homologar-ne les pràctiques autoritàries? Catalunya qüestiona els pilars d’Espanya i de la Unió des del seu propi cor. Per fi.