Mentiders habituals

Segur que han sentit més d’una i més de dues vegades en boca de presumptes polítics, experts o tertulians, que Catalunya no és una nació ni ho ha estat mai; que tampoc ha estat mai independent; que els Països Catalans són un invent pancatalanista o que el català que es parla a València i el de Catalunya no són la mateixa llengua. Ja se sap que la història l’escriuen els vencedors i l’intent d’esborrar la nostra és constant i vigent des de fa segles. “La nación catalana es la reunión de los pueblos que hablan idioma catalán. Su territorio comprende: Cataluña con los condados del Rosellón y la Cerdaña, el Reino de Valencia y el Reino de Mallorca. Los tres pueblos que forman la nación catalana tienen una constitución política propia y están confederados entre sí y con el Reino de Aragón... El principado de Cataluña es libre e independiente”. Paraules com aquestes de Felipe V, el primer Borbó, davant les Corts de Barcelona el 1701 evidencien la ignorància que ens envolta, però sobretot la capacitat dels mentiders oficials per enterrar la història i explicar sopars de duro. Es denuncia poc i es castiga encara menys, però ho veiem cada dia. A vegades fa riure, perquè es tracta de màsters fantasma i postgraus virtuals defensats per rapinyaires de la política (i de la vida) més enllà de la vergonya i la seva pròpia dignitat. Però altres vegades fa por i fa mal, perquè busca canviar el curs de la història anihilant idees, projectes polítics legítims, drets individuals i col·lectius i, en última instància, persones, tantes com calgui. I això és el que es pretén quan es construeix i propaga el relat difamant de la violència del procés sobiranista català, contra la veritat, contra els fets, contra la història, amb l’únic objectiu de tenir coartada per esclafar-lo. Per això membres del govern espanyol van parlar de manifestacions “tumultuàries”, per això ara la gent del PP o del PSOE parlen de “kale borroka”, per això jutges o fiscals acusen de rebel·lió els líders independentistes i de terrorisme els activistes d’una protesta de carrer, i per això un tipus infame com el líder de Cs, Albert Rivera, que denunciava que s’havia de “partir la cara” per poder parlar castellà a Catalunya, ara no diu una frase sense parlar de “golpistas” i de “comandos separatistas”.